Hi ha qui diu que a allò que per nosaltres és prioritari li dediquem (o li hauríem de dedicar) més temps. Però jo molts cops trobo que no ho faig així, hi ha coses que considero d'un important relatiu però que requereixen molt de temps, i els el dedico. I d'altres que per a mi tenen una importància absoluta però que amb menys temps ja n'hi ha suficient. O és potser que m'enganyo a mi mateixa creient que una certa cosa és prioritària per a mi? Podria fer una escala de les meves prioritats en funció del temps que dedico a cada cosa?
El dilluns al vespre, al grup de MUEC, vam parlar sobre a quins aspectes de la nostra vida volíem donar prioritat o posar-hi accent. Si tingués clares i interioritzades totes les prioritats de la meva vida em sembla que tot seria més fàcil... I la veritat és que m'és ben difícil poder dir què vull prioritzar. Vaig concloure que el que vull és fer el que faig però ben fet i amb la calma. Però a vegades la teoria no concorda massa amb la pràctica. I potser decideixo que hauria de prioritzar cert aspecte, però a l'hora de la veritat...bufff em fa massa mandra. O bé em costa renunciar al que no tinc temps de fer.En fi... estic contenta d'haver tornat a començar amb el Grup de Revisió de Vida.
1 comentario:
Hola!
Són molt interessants aquestes reflexions que fas. Un servidor se les fa moltes vegades. M'adono que vaig massa ràpid en fer les coses, a voltes. Però també que necessito fer-les amb calma i ben fetes com tu dius.
L'altre dia em van dir una frase molt bona: Conserva l'ordre i l'ordre et conservarà a tu.
I encara una altra que vaig veure a la revista Valors. És de l'escriptor Milan Kundera: "Entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l'oblit, hi ha un lligam secret".
Jo em pregunto: seré capaç d'agafar un ritme una mica més lent? Podré? El pitjor és quan se'ns presenten dues coses alhora, és difícil afrontar-les. Tindré prioritat per les persones? O preferiré estar per les coses i deixaré de banda a les persones?
Són preguntes que em faig gràcies a la teva reflexió. És el primer dia que et llegeixo però crec que no serà l'últim. Enhorabona pel bloc.
Publicar un comentario