miércoles, 17 de octubre de 2007

PODER DE LA MENT

Com relacionar-nos amb el que ens envolta?

Com ens deixem afectar pel que ocorre al nostre voltant? Suposo que era en un dels meus afanys per buscar seguretat allà on no toca que em vaig preguntar si tenim control sobre el que ens passa. És fàcil respondre que no i culpar les circumstàncies, tot al·legant que m'he tornat així degut a aquesta mala experiència. I probablement és part de la veritat. Però tant sí com no, volia trobar una manera de no deixar-ho tot a l'atzar, volia trobar una escapatòria per aquells a qui les circumstàncies de la vida no els han estat favorables....i en aquestes que vaig pensar en el poder de la ment.

Què fràgils que som les persones si no tenim cap control sobre la nostra ment! Si sempre que algú ens és antipàtic, ens desperta en nosaltres un sentiment d'odi... Si sempre que algú ens passa per la cara allò que té i que tu no tens, no podem ofegar el sentiment d'enveja i de despreci... I és que llavors és fàcil que ens enverinin: només cal que facin néixer dins nostre un sentiment que, poc a poc, ens va corrompint per dins, ens va fent amargar, ens va fent ser pitjor persones, ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos...

...i és que una seguretat sí que puc trobar: hi ha ben poques coses que no et puguin prendre, que puguis tenir sempre amb tu. Un lladre o un descuit et pot fer perdre les possessions, la mort o la distància et poden allunyar dels éssers estimats, un terratrèmol o un desastre natural pot fer desaparèixer tots els llocs que tu coneixes, un impostor et pot robar la identitat, la mala memòria et pot prendre els records. Compte! Compte, però! Sobretot, no et deixis enverinar per dins. Intenta que no et prenguin el bon humor, els ànims, l'amor que sents, ..... no deixis que ja no et quedi RES!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Reina,

Ja saps la cançó: "la nostra alegria ningú no ens la prendrà". Estem convençuts que, per damunt de totes les circumstàncies que semblin assenyalar mil-i-un fracassos i pobreses, posem la nostra confiança en el triomf (final) del Bé.

I Stephen Covey diu que malgrat tots els condicionants, sempre ens queda una escletxa (per petita que sigui) de llibertat personal.



Josep d'Arimatea

Cris Ruano dijo...

magnífic...
cert...
sort d'aquella petita escletxa que tenim per construir-nos