MOMENTS DE PLUJA I TEMPESTA INTERIOR

En aquests fatídics dies en què em sembla que millor hauria estat no llevar-me,
...en aquestes hores fosques en què només tinc ganes que un coixí eixugui les meves llàgrimes i em dugui a la tranquilitat d'un somni dolç i alegre,
...en aquests moment tristos en què no recordo com somriure,
...en aquests instants en què ja res no té importància i me'n vull anar lluny, ben lluny, fugir de tot...
...és precisament quan, malgrat no trobar consol, decideixo anar fent...anar fent fins que torni a veure el sol, fins que marxi la tempesta i em refresqui la memòria, tot recordant-me...que la vida és maca i que sóc feliç.