EL TELÈFON

Per què li tinc tanta fòbia a trucar per telèfon?

"Hola, bon dia. Sóc la Regina, que hi és tal persona?"- amb la cantarella de sempre.

El cas és que, mentre que m'agrada molt que l'altra gent em telefoni, em costa moltíssim agafar el telèfon per marcar el número i poder parlar amb qui tinc ganes de parlar. I no crec pas que només sigui qüestió de mandra, perquè al cap i a la fi, prémer nou números no resulta pas tan cansat. I amb el mòbil, menys, perquè tinc tots els números memoritzats.
I doncs, d'on prové aquesta inexplicable reacció al·lèrgica al telèfon quan no sona? No sé si és una simple excusa que m'he buscat, però crec que la raó té a veure amb el fet que quan telefones, no veus què està fent l'altra persona, no li veus la cara, no veus la reacció que té. Molt bé, d'acord. Però quan em truquen a mi, tampoc no veig què fa l'altra persona. Mmm..i doncs? Quina és la diferència? Penseu.....va.....sí, exacte. Quan sóc jo qui truca, sento que invaeixo la intimitat de l'altra persona, que molesto. No sé si l'altra persona estava dormint, estava menjant, estava a la meitat d'una altra conversa, si té ganes de parlar amb mi... Em costa trucar perquè sento que imposo la meva necessitat o voluntat de parlar amb l'altra persona. És el que té la vida moderna. Has d'estar disponible a tothora.
Conclusió: si vull trucar a algú, no pensar-m'hi gaire i marcar abans que em vinguin paranoies al cap! Els escrúpuls no ajuden a mantenir les amistats!!!