PRIMERA SETMANA

Veure els companys i companyes de classe, amics i amigues, posar-se al dia amb els estius de cadascú i les novetats que et vulguin explicar, converses de bar, assignatures diferents i variades per cada persona, professors nous per nosaltres, compaginar horaris, preparar carmanyoles pel dia següent, anar a dinar al bar de Geologia, sentir el despertador i murmurar: Tinc soooon!, nova companya de pis molt simpàtica, prendre una xocolata amb avellana a l'Starbucks després de pràctiques, converses profundes, classes impossibles, estones de biblioteca, matèria i més matèria per estudiar... i il·lusió.

Doncs sí, s'ha acabat el temps de vagarejar. En sec. Però estic il·lusionada. He començat el curs amb ganes. Ganes de treballar. Ganes d'aprendre física. Disfruto quan aconsegueixo desxifrar les explicacions. M'agrada aprendre, malgrat hi hagi moments en què em senti ben tonta. Com costa estar estona i més estona davant d'un problema aparentment irresoluble..., però cada any vaig aprenent més perseverança i tot té la seva recompensa. Moltes vegades dubto si he après gaire, perquè no recordo amb exactitud tot allò que he anat estudiant aquests anys. Tot i això, hi ha moments en que sé que no és així, que he après a raonar, he après conceptes nous i he crescut, tant en coneixement, com pel que fa a la meva persona: tolerància, perseverança i maduresa.

Què feliç que sóc! Que durin les ganes i la il·lusió!