jueves, 13 de septiembre de 2007

BENVINGUT EL NOU CURS


Em toca acomiadar-me de les vacances. Trobo que les he apofitat prou bé!
Després d'un estiu ben actiu...


Mandra. Potser aquesta és la paraula que més bé em descriu en aquests últims dies de vacances. Totes aquelles coses que em proposo fer, que em fa il·lusió de poder fer durant el curs, perden l’interès ara que tinc l’última oportunitat per realitzar-les. I és que potser m’és necessari perdre una mica el temps, notar un pèl d’avorriment, abans de tornar a la rutina. Així fa el començament de curs a la uni més agradable, l’espero amb més il·lusió...

Aquest divendres ja em toca fer la inscripció a les assignatures d’aquest curs. I com no, mirant-me l’horari d’aquest any, a priori em sembla que tindré poca feina. Em ve de seguida una ambició irrefrenable de matricular-me a totes les assignatures possibles i penso: “Si m’hi esforço, tindré temps per tot”. Ai,...il·lusa de mi!!! Tenir temps... el gran problema de sempre! He de fer esforços per tocar de peus a terra altre cop, controlar la meva ambició de principi de semestre –que és molt traïdora- i ser realista. Quatre assignatures. Malgrat ara em pugui semblar poc, resultarà més que suficient. Ja us ho diré a mitjans de semestre, quan hagi de treure la llengua... Com canvien les coses segons la perspectiva amb què es mirin!

4 comentarios:

Anónimo dijo...

regina!

que amagat que tenies això del blog... al descobrir-lo, m'he posat al dia! ^^

ara sí, toca començar un nou curs i treure les ganes, els esforços, la il·lusió i el temps de sota les pedres! espero que tots, en la mida del possible, seguim tenint les tardes dels dimecres ben nostres per a poder compartir-les!

una abraçada!

Sara dijo...

Si tu pots amb tot, Regina! Si, s'ha de ser realista però també, en certa manera, ambiciós... A menjar-se el nou curs!!! ;-)

ReGiNa dijo...

xD Comentari pres textualment de les recomanacions per a la matrícula:

Convé no pecar d'excés d’optimisme en el nombre de crèdits inscrits.

Ja deia jo....

Xavi Garcia dijo...

Tot i que no convé no pecar d'excés d’optimisme en el nombre de crèdits inscrits, la il·lsió mou muntanyes.