miércoles, 12 de septiembre de 2007

LA FE

Ahir vam fer dinar de festa perquè era l'aniversari de la meva padrina, que -sigui dit de passada- cada dia està més guapa, i després d'uns deliciosos trianglets de nata amb els que ens va obsequiar, vam fer una mica de sobretaula. M'encanta la sobretaula!

I el cas és que vam estar discutint sobre la fe. Aix...la fe. Què vol dir ser creient? Jo em considero creient, però malgrat això, no sé si sabria dir ben bé exactament en QUÈ crec. I és que...deixeu que comparteixi amb vosaltres la meva visió. Potser ara explicar-ho em sembla una mica arriscat, perquè està en zona "de construcció", són opinions canviants...bé, això és el que té que la fe sigui viva, potser? En fi, si em permeteu, separaré la base de ser cristià en dues parts.

La primera, i la que em resulta més fàcil d'estar-hi d'acord, és el seguiment dels valors i l'estil de vida que ens proposa Jesús. Fins aquí, cap problema. Bé, vull dir cap problema pel que fa a la teoria. La posada en pràctica ja ve a ser un altre tema... Però el cas és que intentar ser bona persona i tenir aquests valors que esmento no és pas exclusiu dels cristians. Conec a molta gent no cristiana que té una moral ben similar.

Anem, doncs, a la segona part, que és pròpiament la fe. I és en aquesta part on el terreny esdevé una mica més fanguinós. Potser perquè ja no hi entra tant la racionalitat, és qüestió de vivència personal, d'esperança, de creure. I creure coses que no s'entenen és força més complicat. Però acceptar l'evidència ja no és creure. A vegades em pregunto: m'estic creant una fe a la meva mida? Sempre he sentit a dir que els dubtes formen part de la fe. Per tant, tot i la petita dosi d'inseguretat que m'acompanya arreu, em considero creient. Crec en Déu. Crec en Jesús. No sé ben bé de quina manera hi crec... però penso que m'ajuda a viure. Suposo que es viu diferent, es mira tot des d'una altra perspectiva. Tinc quatre conceptes clars i la resta, ballen dins el meu cap. Però hi ha moments en què realment ho visc, ho sento, i tot plegat dóna sentit a la meva vida...

5 comentarios:

eloi dijo...

Ei Regina, estàs feta una teòloga, eh?. Molt bé qu hagis separat els "valors-moral" per una part i la "fe" per l'altra (tot i que són retroactives). Et pots prendre Jesús com un "líder", "mestre moral" (reducció dels il·lustrats) o coses per l'estil, però totes aquestes no apunten a una experiència de gràcia, de quelcom regalat, donat gratis... i és que creure és viure allò de la 1ª carta de st joan "Déu és amor... ell ens ha estimat primer". suposo q algun dia ja tindrem temps per xerrar-ne, si és q no vas acabar-ne farta després d'aquest dinar!
;)
att

Cris Ruano dijo...

porto un temps pensant en això mateix...
:)

un petó, Regina!

Txaro dijo...

"Suposo que es viu diferent, es mira tot des d'una altra perspectiva."

"Però hi ha moments en què realment ho visc, ho sento, i tot plegat dóna sentit a la meva vida..."

Això és pura fe!!! Es la base del pastís (o una bona part de la base)... la resta són complements!!
ànims en el teu camí!
tx

Anónimo dijo...

em sento molt identificada amb tot això que dius tan bé!

ReGiNa dijo...

Gràcies a tots pels comentaris! Crec que per a mi, compartir la meva fe fa que aquesta esdevingui més forta!