Plorar no és dolent.
Les habitacions em recorden a situacions viscudes. Els objectes i el seu ordre em recorden a qualitats que admirava i encara admiro. I desprendre'ns de la casa és un cop dur que em fa recordar la seva absència.
Però el record em fa adonar que he estat afortunada, que me'ls he estimat molt, que ells em van donar de tot i més.... i que, per això mateix i malgrat tot, sóc feliç. Potser per això ploro.
I és que plorar no és pas dolent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Regineta!!
per fi me decidit a escriure!! crec que ja sabras qui sòc i sino ja t'ho dire quan et vegui. Espero que tot estigui anant el millor possible i d'aqui no res ens veiem x lleida! que ja en tinc ganes, encara que ens vam veure l'altre dia...jeje
Que vagi mb l'ultim dia de la setmana!
T'estimo bunica!
LLÀGRIMES DEL PASSAT (Xavier Garcia)
Imatges, sons, olors
antics records
viatgen depressa,
sense un rumb fix,
però amb un vol
quasi perfecte.
Una subrutina del cervell
els ha fet entrar en joc
sense saber perquè.
Durant un insant de temps,
els records semblen
haver arribat al seu destí.
Durant un insant de temps,al cervell
no s'hi projecta res i de sobte,
sense cap explicació,
cau una llàgrima.
Una llàgrima d'avui
reflectida en l'ahir.
Gràcies pel poema, Xavi!
I que les llàgrimes del passat no resultin massa amargues, sinó que ens portin consol...
Publicar un comentario