Quan els ulls amenacen de tancar-se,
el record es fa nostàlgic,
la malenconia esdevé tristesa,
la soledat, desconsol.
Enmig de la nit,
aferra't, doncs, a l’esperança,
el petit punt de llum que guia els somnis.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Quan, els ulls, amenacen de tancar-se?
Lluís.
doncs us vindré a fer una visiteta... !!!! al final vaig a miñano's house! haurem de planificar-nos millor! jajajja. crec que tornaré a barcelona! ;) jeje. MOLTES GRÀCIES X ACOLLIR-ME A XIN-XAN's house... en serio!
tx
Publicar un comentario