miércoles, 24 de septiembre de 2008

Quan els ulls amenacen de tancar-se,

el record es fa nostàlgic,

la malenconia esdevé tristesa,

la soledat, desconsol.

Enmig de la nit,

aferra't, doncs, a l’esperança,

el petit punt de llum que guia els somnis.

2 comentarios:

Lluís dijo...

Quan, els ulls, amenacen de tancar-se?

Lluís.

Anónimo dijo...

doncs us vindré a fer una visiteta... !!!! al final vaig a miñano's house! haurem de planificar-nos millor! jajajja. crec que tornaré a barcelona! ;) jeje. MOLTES GRÀCIES X ACOLLIR-ME A XIN-XAN's house... en serio!

tx