A veure, la majoria dels nostres comportaments i les nostres maneres de fer vénen influenciades per genètica: la violència, la capacitat d'estar moltes hores treballant, la simpatia, la tossuderia, la intel·ligència, l'orgull... poques, si és que n'hi ha alguna, de les nostres qualitats són mèrit nostre, la veritat. I -de manera semblant- els nostres defectes no ens acompanyen perquè els escollim nosaltres, no?! I doncs? A una persona violenta, no li demanem que canvii i es torni pacífica? A una persona que és gandula per naturalesa, no li demanem que s'esforci i treballi? I no animem a una persona tossuda a tornar-se obedient?Així doncs, sí, evidentment que la genètica afecta, però no hem de deixar que aquesta governi el que som, en cap moment no ha de ser la nostra excusa. Em recorda a una sentència de Harry Potter: "Són les nostres decisions i no tant les nostres capacitats les que defineixen qui som".
3 comentarios:
Estic d'acord! si no hi ha llibertat no hi ha mèrit! jo crec que dins les nostres limitacions tots som lliures com a éssers humans, quina mala passada si la genètica ho fos tot. Crec que la talla moral de casdcú es debateix precisament en les seves decisions mlagrat les cicumstàncies que ja venen dondes, amb les que no hi podem fer res.
Una abraçada Regina!
(I per això el Harry no està a Slytherin tot i ser tan llest i parlar pàrsel i tal jeje)
No entraré a debatre temes poterians, però sí que volia escriure per dir que estic molt content de que hi hagi persones que defensin la capacitat
"d'autodeterminació" de les persones.
Quina mena de vida estaríem condemnats a passar si el nostre futur estigués determinat per la nostra càrrega genètica?
És molt curiós, a la Il·lustració, a través de l'empirisme, la humanitat va adonar-se que no depenia dels designis d'un déu "absolut" i com a conseqüència es va alliberar... ara és el consumisme, que utilitzant malament la ciència ens diu que estem determinats (podríem començar un altre debat per parlar de si és el consumisme el que ho fa...).
I en el fons de tot, em sembla que sempre trobem el mateix, l'establiment de relacions de poder per, així, tenir la capacitat de dominar els altres.
No és que, la llibertat, no és fer el que ens ve de gust sinó que és tenir la capacitat de, precisament, no fer el que volem, si és això el que sentim?
Moltes gràcies, Regina, per introduir aquest tema.
Crec, com tu, que atribuïr la infidelitat a un gen és una bajanada. Potser és cert, però tenir un gen no significa que sigui determinant... Una de les bases de la genètica és que l'expressió dels gens està condicionada pels efectes de l'ambient. I l'estudi no diu res d'això...
A més, ningú s'hi ha fixat, però jo crec que és bàsic remarcar que l'estudi es conclou amb la pretensió de crear un medicament contra la infidelitat. Una altra estupidesa més de la indústria farmacèutica.
Si t'interessa el tema et recomana llegir el quadernet de Cristianisme i Justícia:
"Els crims de les grans companyies farmacèutiques"
ptons
Publicar un comentario