VISCA LA RUTA DE JOVENÍVOLS

Arribem de ruta esgotats, alguns amb mal de peus, d'altres amb les esquenes fent "crek", hi haurà qui ja estava fart de la dieta hiper-calòrica necessaria per aguantar el ritme i hi haurà qui ja somiava no haver de pixar al mig del camp i poder-se dutxar decentment. Cert. Però tots arribem amb un somriure als llavis i indubtablement, amb ganes de repetir. I doncs...us n'expliquem el secret?

Ens hem superat a nosaltres mateixos; alguns carregant la tenda, d'altres aguantant el mal de peus o de genolls estoicament. Tots hem pujat al Bessiberri...i quina vista! Hem estat capaços de gaudir de la natura, del silenci de la muntanya, de banyar-nos al riu (o posar els peus, com a mínim) i de fraternitzar amb els mosquits. Hem rigut de valent amb les nombroses parides, anècdotes o per cap raó en concret, només perquè el riure es contagia... Hem fet pinya. Ens hem ajudat entre nosaltres. Hem donat i hem rebut. En definitiva, ens ho hem passat pipa.

I doncs, què més es pot demanar?

Ara -ja lliures de la "ronya contexturitzada" que ens feia semblar més morenos i havent sabut apreciar de nou les comoditats de la civilització- encara ens quedem amb molts bons records, amb moltes fotos xulíssimes per immortalitzar els millors moments i amb la satisfacció que tot ha sortit rodó!
Visca els Jovenívols!