Del 5 al 15 d'agost: Camino de Santiago.
I ara toca sortir de la petita bombolleta creada per l'ocasió. Comencem a notar l'olor corporal que desprene
m com a bons peregrins, notem progressivament més i més pressió de la civilització i deixem de cantar com a bojos motivats...Caminar amb keds enlloc de botes de muntanya: he tingut ocasió -per primer cop- d'experimentar el què són les ampolles als peus i anar auto-mentalitzant-me "no hay dolor, no hay dolor..." a cada passa que em fa veure les estrelles. També m'he estrenat en el dolor de bessons... Aï!!!
Anar xerrant tranquil·lament amb els companys de camino i distreure'm amb les
grans converses fins oblidar el mal de peus, descobrint a qui no coneixia, compartint amb tots les vivències d'aquests dies, rient com una boja i fent el pallasso durant les hores mortes, tocant la guitarreta a l'estil més cumbayà, posant per fotos per semblar estar abraçant la
catedral i fent vídeos de les situacions més ridícules!Però per molt que ho expliqui.... no hi ha com viure-ho. Moltes gràcies a tots!!! Ha estat genial!
No puc sinó pensar que Déu m'estima...
la vida és certament un meravellós regal!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario