Em dec estar fent gran...
Obro els ulls quan sento la Sara cantant-me "moltes felicitats" i ve a despertar-me a l'habitació presentant-me una coqueta de vidre per esmorzar mmm... davant la meva sorpresa i la meva ment encara processant...
Com pot ser oblidar el dia del meu sant? D'acord, d'acooord, el 22 d'agost NO és Sta Regina, però a casa nostra passa un fenòmen extrany amb això del Sants; per començar, quan érem petites mai rebíem regals per l'aniversari, sinó un pastís -deliciós, això sí. Però era exclusivament en el dia del nostre Sant que rebíem els regals corresponents. Una tradició com una altra perquè recordéssim el dia....mmm... i per altra banda, mai he celebrat el meu sant quan pertoca, sinó que se'm felicita per Maria Reina. Una altra tradició ben original!
Així que avui ma germana m'ha hagut de recordar que era el dia del meu Sant, no pq no sàpigui que és el 22 d'agost, sinó pq no sabia que avui era 22 d'agost... sí, definitivament, estic perdent facultats...
PS: !!!!QUÈ FORT!!!! Ni jo mateixa sé el dia en què visc!! Avui ha estat el dia 21 d'agost. És demà el dia 22!!!!! Ja veieu, avui ho he celebrat, i encara tinc tot demà per celebrar-ho de nou!
viernes, 22 de agosto de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Felicitats, doncs!
Publicar un comentario