Esiteix l'objectivitat? Com que ens és impossible sortir de nosaltres mateixos i només disposem dels nostres ulls per mirar les coses, costa molt poder afirmar si una cosa ÉS o la veiem així, o potser fins i tot la VOLEM veure així. No podem abandonar la subjectivitat, ens persegueix allà on sigui.
Per exemple, existeix la correcció i la incorrecció de manera objectiva?
En certs aspectes, no dubto en contestar que sí, que hi ha actituds classificables com a correctes o com a incorrectes i sovint la manera més fàcil d'identificar-les és segons l'efecte que causen: si fan mal a algú o produeixen un efecte positiu.
Però hi ha altres accions que no es poden jutjar tan fàcilment. És llavors quan entra en joc la subjectivitat, quan comencem a pensar en "què faria jo en aquesta situació? què és el que crec que jo hauria de fer si em trobés en aquestes circumstàncies?". Preguntes a les quals respondríem de manera diferent, cadascú segons les nostres prioritats, opinions, experiències o gustos. Amb la qual cosa, quan considerem que certa cosa és incorrecta, ho és realment, o simplement no és el nostre estil però una opció diferent i igualment respectable?
Exotisme i èxode de l'espai pastoral educatiu
Hace 3 años
2 comentarios:
Juzgar una acción es facil. Lo dificil es juzgar a las personas que actúan. De hecho: ¿quienes nos creemos los hombres, acostumbrados a juzgar a los demás, para erigirnos a nosotros mismos como jueces sobre causas agenas? En mi opinión la objetividad, la bondad o maldad de un acto, se refiere a las aciones en si, no a las personas (el hecho de que hagamos algo bien o mal no implica que por ello seamos malos o buenos)
No està malament aquest article que has ficat avui, la veritat. M'ha agradat bastant. És un tema prou interessant.
La meva opinió de la correcció i la imatge davant dels demés és ben simple. No facis el que tu no voldries que et fessin. Sé que és un topic, però crec que aquest cop el topic encerta bastant.
Mai podràs arribar a saber plenament quan estem fent mal a una persona, i menys si la persona és un físic, així que hem d'intentar tractar-los com ells t'haurien de tractar a tu.
I si segueixen enfadant-se, escolta, doncs reacciones amb naturalitat perquè mentres surti del cor, una acció és totalment respectable i del tot CORRECTE.
qk
P.D: M'he anat per les branques, i tampoc és tan fàcil com això, però si tens que anar disculpant-te a tothom per fer coses que no agraden, jo no acabo!!!
Publicar un comentario