Friends dancing but I can't hear the music,
people looking but failing to see.
I feel all I'm left with
is more than I asked for
though less than I need...
So, inevitably, my soul sheds a tear.

Maybe I got it all wrong.
Maybe I have to put my faith elsewhere,
but if there is a bend in the road,
I hope that -finally- I'll find myself there.

Vivre...

" Vivre...pour celui qu'on aime...

aimer...plus que l'amour même,

donner sans rien attendre en retour!"

Belle...

...us recomano totes les cançons de "Notre Dame". Precioses!

De castells...

... i de felicitat!

Sentits

Amb un mapa del món entre les mans,
en un intent de sortir de la meva bombolleta,
avui el món se m'ha fet més gran...

Tal com un nen jugant a amagar-se,
que creu que la mirada és recíproca
i que si ell no mira, ningú no el veu...

Creixerà per aprendre
que calen dues fletxes per tenir doble sentit.
I que els dobles sentits generen malsentesos.

Les veritats dels nens no són les mateixes que les dels adults.
A cada cosa, el seu temps.
Però faci el temps que faci, seguint una mateixa fletxa, una mateixa brúixola.

AMICS FÍSICA

Amb les fotos que tinc per Lleida... llàstima que la majoria les tinc a Barcelona....

un petit homenatge als amics de física. Alguns se'n van de Sèneca, d'Erasmus, o ja han acabat. D'altres ens seguirem veient cada dia,
fent colzes o sortint a sopar, i farem moltes fotos més!!!

RUTA 09

VISCA LA RUTA!
VISCA ELS JOVENÍVOLS!
VISCA ELS MONITORS!
VISCA LA VIDA!

Respirar sense angoixa l'aire de quietud del cloure d'un dia estressant...

En alguns ambients, em costa obrir la boca
i em sento fora de lloc, sola, poca cosa...

mentre que en altra companyia,
m'engresco i em motivo,
i no hi ha qui em faci callar!!!
Gràcies.

WATCH OUT!

Sara de Vil....

... Regina Cruz...

...i Mariona Bellucci!!!

TU TROUVERAS -Natasha StPierre

Comme tout le monde, j'ai mes défauts
J'ai pas toujours les mots qu'il faut
Mais si tu lis entre les lignes
Tu trouveras dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas su te dire
Il y a des fautes d'impression
Des " Je t'aime " un peu brouillons
Malgré les accords malhabiles
Tu trouveras dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas osé te dire

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot

Tu trouveras

Mes faux pas, mes maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Il y en a d'autres que t'aimeras
Bien plus belles, plus fortes que moi

Je leur laisserai bien sur la place
Quand je n'aurai plus dans mes chansons
Plus rien à te dire en face
Le temps vous endurcit de tout
Des illusions, des mauvais coups

Si je n'ai pas su te retenir
Sache qu'il y a dans mes chansons
Tout ce que je n'ai pas eu le temps de dire

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot

Tu trouveras

Mes faux pas, mes maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot
Demi-mot
Mes faux pas, mes maladresses
Maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
Plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
Mmmm
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes

Tu trouveras

Mes blessures et mes faiblesses
Mes faiblesses
Celles que j'avoue qu'à demi-mot
A demi-mot
Mes faux pas, mes maladresses
Maladresses
Et de l'amour plus qu'il n'en faut
Plus qu'il n'en faut
J'ai tellement peur que tu me laisses
Que tu me laisses
Sache que si j'en fais toujours trop
Mmmm
C'est pour qu'un peu tu me restes
Tu me restes
Tu me restes

PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo

VISCA EL BARÇA

Sense haver ni vist el partit, sortint de la parròquia, ens arriba la informació que el Barça ha guanyat 2-6 contra el Madrid. Quin partit, quin partit. I quina pallissa! I, efectivament, només sortir al carrer, l'evidència era clara: tots els cotxes pitant, banderes per aquí i per allà, crits i cançons d'eufòria compartida....

Pujant al cotxe, en un intent de ser "xungues" (jeje), aprofitem la situació per descarregar tensions i pitar també nosaltres, treure les mans per les finestretes i participar de la celebració i la gresca general.

Quin riure, en sentir que aquells que ho vivien tan intensament ens retornaven els crits d'eufòria; si sabéssin que ni tan sols havíem vist el partit...

Però... i per què no?... VISCA EL BARÇA!

DE DEBÒ VULL JUSTÍCIA?

I potser ja em sento bé amb mi mateixa si demano justícia. Si dono allò que és just a cadascú, si sóc estrictament correcta, per no fer patir a algú allò que no mereix...

Però realment, quan es tracta de mi mateix.... vull justícia? és el que demano?

Potser la justícia és tan sols un mínim,
és el que la societat es veu amb cor d'exigir a tothom,
però qui sap....realment és suficient?

Jo, quan m'equivoco o quan deixo d'actuar com hauria d'actuar, més aviat vull compassió, vull caritat, vull amor. Vull més que justícia....vull perdó.
I això que no sempre me'l mereixo!

I és que potser el que hem de donar als altres

no és allò que és just, allò que mereixen,

sinó molt més; allò que creiem que necessiten,
encara que no s'ho hagin guanyat.

Potser així es pot arribar a canviar el món.

O potser no.

DES DE L'AMOR

Aquest cap de setmana vaig estar de recès amb els monitors d'esplai i Jovenívols, i vaig descobrir una cançó que em va fer emocionar. D'aquelles suaus i tendres, però amb força, d'aquelles que vius, que t'omplen, d'aquelles que et parlen, que no es queden només amb un text o unes frases boniques, sinó que t'arriben ben endins.
Són cançons com aquestes que em permeten fer pregària amb el cor, i no només reflexionar amb la ment.


És des de l'amor que vull parlar-te
de les coses que senzillament hem compartit,
quan l'esperança no habitava en el meu cor,
cercant miratges ue no em duien mai a port.

És des de l'amor que vull cantar-te
i agrair-te tot el que has fet per mi;
les teves mirades, les teves paraules
m'apropen a Déu, em fan ser feliç de debò.

I SÉ QUE TU M'ESTIMARÀS
I QUE EM PERDONARÀS
QUAN VEGIS QUE M'ALLUNYO.

I JO T'OFEREIXO EL MEU COR,
LA VIDA, LA CANÇÓ,
TOT EL QUE PUC DONAR-TE.
ÉS SENZILL COMPARTIR DES DE L'AMOR.

I des de l'amor, vull oferir-te els meus somnis
i les il·lusions d'un nou present,
deixant enrere les foscors i les angoixes
que jo sentia quan estava lluny de tu.

És des de l'amor que me n'adono
que en tu tinc un amic de veritat.
I res no em demanes, m'escoltes silent,
vull compartir amb tu la vida, l'amor i la fe.

PASQUA JOVE

Viure :)

Viure la Pasqua. Sentir el FIRE dins meu. Compartir-la. Assaborir-la.
Intensitat.
Pregària. Cançons. Amics. Servei. Reflexió. Gresca. Eufòria

... el xoc amb el dia a dia es fa una mica dur,
però la vivència d'aquests dies que m'ajuda a créixer...

Gràcies, VSKV!

* Curiós com a vegades et sents al teu lloc. A la Paskua em sento a casa. Moments d'estar sola sense sentir-me'n. Moments d'estar al vostre costat i sentir que sou la MEVA gent. També moments més malencònics. Em sento viva. Trobo el meu Jo autèntic. O com a mínim el puc buscar...

ELS ALTRES

Quan som petits, a casa ens intenten educar i contínuament rebem instruccions del què hem de fer i com ho hem de fer. Poc a poc, se'ns van corregint les males costums: els mestres, els professors i els amics poc a poc s'encarreguen d'anar-nos modelant, no només a través del seu exemple, que ens pot impactar positiva o negativament i fer-nos crear una visió de com volem arribar a ser, sinó també a base de bronques, suggerències, discussions, comentaris o correccions constructives de gent propera.

Quan som adolescents, anem esdevenint persones independents amb opinions pròpies. Hi ha qui també té una època de deixar-se portar pel "què diran els altres", té una època de "rebel·lió total" o bé també és freqüent caure en un "voler complaure" als altres mostrant-me tal com ells esperen de mi. El cas és que són les situacions que vivim les que ens van acabant de perfilar el caràcter. O també passa que aprenem a base de "patacades".

Però.... i quan ets gran? Ja ens assegurarem de tenir al costat una persona que no ens digui "lo fantàstics que som" sinó que cregui en nosaltres i en "lo fantàstics que podem arribar a ser", que ens estimi tal com som i que ens vulgui fer millorar?

I és que sembla que quan ets petit, tothom es veu amb el dret de donar-te la seva opinió sobre el teu comportament. Sí. Potser a vegades inclús massa, i pot arribar a cansar, però realment no ens n'adonem de la sort que tenim quan això passa, quan algú ens diu el que li agrada o desagrada de nosaltres i ens pretèn donar una idea de com millorar.

És cert, no ens hem de deixar portar pel "què pensaran els altres de mi", però també cal ser conscients que moltes vegades, la millor imatge que ens podem crear de nosaltres mateixos és la que ens proporcionen les persones que tenim al nostre costat. Són el nostre millor mirall i val la pena mirar-nos-hi de tant en tant!

No sempre fer el que ens ve més de gust és el que ens fa ser més feliços.

I malgrat així cal buscar la felicitat....
...fent el que haguem de fer en cada moment.

RÀBIA

Què coi faig a física? Què coi faig?


....i la meva ment és com una pissarra. S'omple cada dia, però res queda fixat. Manca d'interès o bé no puc fer-hi res i oblidaré tot el que aprengui? I en començar un nou dia, la pissarra està neta. Només alguns dies i perquè el professor s'ha deixat un tros sense esborrar, queda en la memòria part del que ja havia après. Però segur que no dura...

CANT ESPIRITUAL- Joan Maragall

Hi ha cada poema,.... per assaborir cada frase, ja que cadascuna és un tresor.

Cant espiritual , Joan Maragall

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

TERCER MÓN?

Plantejant-me si seria capaç de fer una experiència de tercer món. De si és el bon moment.
No és el primer cop que m'ho plantejo, però suposo que he véncer la por.

Por a què?, us preguntareu.

Doncs més que res al retorn.

Potser por d'adonar-me que les preocupacions i els problemes que envolten el meu dia a dia són tan ridículs.
Potser por a fer front a com n'arribem a ser, a vegades, de superficials...! I no saber com viure realment amb l'autenticitat que voldria.
Qui sap si també por de deixar-me tocar, de deixar-me impregnar, que és precisament l'objectiu d'un viatge així.
Por de que canvii de manera de pensar i el nou sentit que prengui la meva vida, encara que em faci més feliç, signifiqui perdre la comoditat, perdre la vergonya i em suposi un esforç.

Que n'arribo a ser de feble, de limitada, de covarda, que fins i tot em pot fer por la felicitat de debò, l'estimar com cal, el trobar el sentit a la vida, i tot només perquè tot canvi comporta dubtes. Tota revolució (encara que sigui en el nostre cor) comporta trencament i certa dosi de valentia... que tard o d'hora espero trobar!

Els teus somnis - Sopa de Cabra

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

APRENENT A EDITAR VÍDEOS!

La meva primera tentativa d'editar un vídeo.... N'aniré aprenent!
De manera que us deixo amb unes quantes imatges del Camino de Santiago d'aquest estiu.

I MARXEM A TUNISIA

Ja estem al quart any de carrera...i acabats els exàmens del primer quatrimestre, marxem a Tunísia tots plegats per celebrar-ho!
Fa il·lusió, la veritat. No tan sols pel fet de poder visitar un nou país de cultura molt diferent a la nostra, no tan sols perquè és un viatge. Sinó perquè serem els companys i amics de classe. Compartirem els resultats dels esforços d'haver organitzat el Festival de Primavera, la festa St.Albert, calendaris, fisistèries, samarretes... Quines ganes!

I mentre m'informo sobre el país que visitarem, us deixo amb tres curiositats sobre Tunísia:

- El dia 21 de març celebren el dia de la Joventut
- Els hammam (banys públics) són un dels centres de la vida a Tunísia, no només per netejar-se sinó també per relaxar-se i xerrar
- El ball tradicional és la dansa del Gerro, en la qual les ballarines balancegen un gerro sobre el cap!

FÍSICA (David Jou)

Com puc dir-ne fredor si m'ha encès tan sovint,
si tants cops m'ha inundat de desig i de vida,
si m'ha fos al seu foc - la raó feta instint-
i m'ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m'ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels,
tot fent llei calculable una força intangible,
si, en donar equacions a la llum, m'ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa
de preguntes, matisos, raons, teories,
si d'això me n'ha fet llibertat i bellesa
i m'ha fet habitar plenituds i vertígens,

si m'ha estat un llenguatge per dir l'infinit,
si m'ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes
si s'ha fet una part tan profunda de mi,
com puc dir-ne fredor, de la física?

EL QUE ÉS IMPORTANT

Tenir clar què és realment important.

Grant me the courage to change the things I can change,
the serenity to accept the ones I can't change,
and the wisdom to know the difference.