Un adéu i un a reveure!

Per fi ja he acabat els exàmens. Com sempre després d'una època d'estrés intensa, desorientació i pèrdua del nord. Ja no tinc un objectiu clar. No hauria d'estar estudiant?-diu la petita veueta. NOOO!!!! PER FIII!!!!! Molts petits objectius que havia deixat aparcats comencen a imposar-se. Cansada i incapaç de sortir de festa com hauria volgut, torno al pis. Torno al pis de Rocafort gairebé per últim cop, i per empaquetar la resta de coses que em queden desperdigades per tot arreu. Si que se n'acumulen, d'andròmines! M'entra la malenconia, malgrat ja havíem parlat de deixar el pis, potser encara no me n'havia fet la idea... m'ha enganxat per sorpresa el fet d'haver de desallotjar...records de moments compartits en aquest pis, en aquesta època de la meva vida en el pis... un adéu.