Aquest mes estic donant classes particulars d'anglès i francès durant els matins. I trobo que és tan fantàstic, això de les classes particulars: poder anar al ritme que li convé a cada estudiant, poder veure on són les mancances que té de la matèria, poder veure on dubta, què necessita reforçar, explicar-ho de tantes maneres o tantes vegades com faci falta fins que s'entèn, que et tinguin confiança com per fer-te preguntes, de manera que tots els dubtes quedin aclarits... veure que realment l'estudiant avança, progressa, li van quedant els conceptes clars, que té ganes d'aprendre més i més i fins i tot, que es diverteix o que ha aconseguit apreciar l'idioma o si més no, sentir-s'hi còmode. Idear noves maneres per fer-li matxacar vocabulari, gramàtica, ortografia... no és pas una tasca avorrida, es pot ser tan creatiu com es vulgui!
S'està despertant la meva vocació per la docència?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Va Regi! Una mica de vis'o cr'itica!!! Una mica d'objectivitat!!!
Ara em diras que mai has estat a punt de llencar (amb ce trencada) els llibres per la finestra??? Tamb'e pot ser: desesperant, avorrit, ins'ipid, ...
Pero s'i, jo tamb'e he passat molt bones estones fent classes particulars!!!
D'acooord, d'acooord. En cap moment no he dit que no hi hagin moments avorrits o soporífers, però em diràs tu que mentre estudiem física, no agrairies poder resoldre tots els dubtes a l'instant i que algú et mostrés "la llum" enlloc de buscar-la, buscar-la i buscar-la on cada cop tot es veu més fosc. Admeto, aprenem a espavilar-nos sols, però... les classes particulars són la clau! (no puc tenir ni un moment d'il·lusió per les coses ben fetes?) jejeje
Publicar un comentario