difícil decebre'ns. M'ha agradat i us la recomano. No us desvelaré la trama, ja que es pot contar ben ràpid però potser no es captaria l'essència. Moments molt tendres (però sense deixar de tocar de peus a terra) per emocionar-me i plorar, altres moments d'esclafir a riure i altres de reflexió.Diria que el sentiment global que m'ha despertat la peli és que la vida no és perfecta (no tot surt com havíem planejat o com desitjaríem), però que pot ser molt bonica. Que les persones ens equivoquem o no sempre reaccionem de la millor manera, però que tenim la gran sort que -imperfectes com som- encara podem estimar-nos.
I ha reforçat la meva opinió que es pot considerar que les persones estem soles al món (o en tot cas, ens hi podem sentir), però per combatre-ho només cal que extenguem una mà...i arriscar-nos a que algú ens l'agafi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario