A vegades

A vegades m'agradaria poder dir que estic trista
sense que ningú provés de consolar-me.
A vegades m'agradaria poder dir que em sento sola
sense que ningú vingués a fer-me companyia.

I a vegades voldria sentir-me trista i sola
però algú em sorprèn amb una paraula amable,
un gest carinyós o un senzill detall sincer.
De manera que tan sols puc esboçar un somriure,
alçar els ulls rient de mi mateixa
i pensar "De què coi m'he de queixar..?"

P.D: Te quiero

Aquesta tarda he anat a veure la peli "PostData: Te quiero" al cine i val a dir que les meves expectatives no estaven pels núvols. Potser aquest fet també influeix en el fet que m'hagi agradat molt la peli- clar que si esperem poc, és difícil decebre'ns. M'ha agradat i us la recomano. No us desvelaré la trama, ja que es pot contar ben ràpid però potser no es captaria l'essència. Moments molt tendres (però sense deixar de tocar de peus a terra) per emocionar-me i plorar, altres moments d'esclafir a riure i altres de reflexió.

Diria que el sentiment global que m'ha despertat la peli és que la vida no és perfecta (no tot surt com havíem planejat o com desitjaríem), però que pot ser molt bonica. Que les persones ens equivoquem o no sempre reaccionem de la millor manera, però que tenim la gran sort que -imperfectes com som- encara podem estimar-nos.
I ha reforçat la meva opinió que es pot considerar que les persones estem soles al món (o en tot cas, ens hi podem sentir), però per combatre-ho només cal que extenguem una mà...i arriscar-nos a que algú ens l'agafi.

CLASSES PARTICULARS

Aquest mes estic donant classes particulars d'anglès i francès durant els matins. I trobo que és tan fantàstic, això de les classes particulars: poder anar al ritme que li convé a cada estudiant, poder veure on són les mancances que té de la matèria, poder veure on dubta, què necessita reforçar, explicar-ho de tantes maneres o tantes vegades com faci falta fins que s'entèn, que et tinguin confiança com per fer-te preguntes, de manera que tots els dubtes quedin aclarits... veure que realment l'estudiant avança, progressa, li van quedant els conceptes clars, que té ganes d'aprendre més i més i fins i tot, que es diverteix o que ha aconseguit apreciar l'idioma o si més no, sentir-s'hi còmode. Idear noves maneres per fer-li matxacar vocabulari, gramàtica, ortografia... no és pas una tasca avorrida, es pot ser tan creatiu com es vulgui!
S'està despertant la meva vocació per la docència?

3 ESGLAONS d'Arass

Quan era petita, els meus pares em van ensenyar a resar abans d'anar a dormir.
Feia un temps que no me'n recordava. Fins que ahir vaig sentir que ho necessitava.

Tres esglaons- Arass

Si tu has optat per compartir-ho tot, pq m'hi nego jo?
Quines són les cadenes que em sepulten dins d'una tomba de plata i or?
Hi ha tantes coses que em tenen aferrat, hi ha tantes aficions que no em deixen caminar
hi ha tantes coses a posseïr que l'enveja no em deixa dormir...

Si tu has optat per ser insultat, pq m'hi nego jo?
Qui em posa a la defensiva, qui em fa tornar els cops*?
Hi ha tantes coses que m'inflen l'orgull, hi ha tantes màscares, tant d'ocult,
hi ha tantes cuirasses al món que ens impedeixen saber qui som...

Si tu has optat pel darrer lloc, pq m'hi nego jo?
Quin és l'esperit que em fa elevar tan lluny del teu costat?
Hi ha tantes coses que em tenen enganyat, hi ha tantes fantasies per comprar,
hi ha tantes foteses inútils que em volen apartar del teu costat...

Si tu ets pobre, menyspreat i humiliat, pq m'hi nego jo?
Quin és l'instint de conservació que paralitza el meu cor?
Dóna'm un cor pobre per estimar-te, dóna'm menyspreus per apropar-me, dóna'm unes mans humils, senzilles per poder ajudar-te!!!

Jesús, vull optar per tu, vull seguir-te a tu, acull-me sota la teva senyera,
Jesús, vull saltar per tu, vull seguir-te a tu, acull-me sota la teva senyera...


Escolteu un petit tast d'altres cançons d'Arass: cliqueu aqui.

*Retocat*

Un adéu i un a reveure!

Per fi ja he acabat els exàmens. Com sempre després d'una època d'estrés intensa, desorientació i pèrdua del nord. Ja no tinc un objectiu clar. No hauria d'estar estudiant?-diu la petita veueta. NOOO!!!! PER FIII!!!!! Molts petits objectius que havia deixat aparcats comencen a imposar-se. Cansada i incapaç de sortir de festa com hauria volgut, torno al pis. Torno al pis de Rocafort gairebé per últim cop, i per empaquetar la resta de coses que em queden desperdigades per tot arreu. Si que se n'acumulen, d'andròmines! M'entra la malenconia, malgrat ja havíem parlat de deixar el pis, potser encara no me n'havia fet la idea... m'ha enganxat per sorpresa el fet d'haver de desallotjar...records de moments compartits en aquest pis, en aquesta època de la meva vida en el pis... un adéu.