Cansada, tornant de la facultat a les 9 de la nit, després d'unes pràctiques horribles, havent de passar per l'Opencor a fer una darrera compra d'extrema necessitat....
I vet aquí que, creuant un carrer, mirant a terra em trobo un mòbil a ple pas zebra. L'agafo. Truco a un dels números de telèfons que hi havien guardats i descobreixo la identitat de la propietària del mòbil. Però qui tenia a l'altra banda del telèfon no és capaç de donar-me el número del telèfon fix de la noia en qüestió. Regiro més els contactes de la tal persona i trobo un número sota el títol de "casa". Parlo amb la seva mare, que em diu que la seva filla viu just allà on estic en aquell moment i que la telefonarà per dir-li que baixi a trobar-me. Jo li dic que no cal, que ja la telefonaré jo, al número que hi posa "casa.bcn". Marco. Però em comunica, aix...les mares...ja estava avisant a la seva filla... A mig parlar amb la seva companya de pis, veig a la despistada propietària venint a retrobar-se amb el mòbil.
I somric. Una anècdota per acabar el dia.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario