Estic en una època de decisió. No pas perquè en aquest punt de la meva vida hagi de ser clau, ni tampoc un moment de canvi, sinó perquè les grans decisions de la vida no són precipitades, puntuals i decisives, sinó que l'opció de vida que prenem, que escollim, es modela ben a poc a poc, es va perfilant i definint, però sobretot, s'ha d'anar renovant cada dia. Per tant, suposo que època de decisió ha de ser tota la vida...
Ara, però, sembla que em plantejo les meves opcions de nou. Com començar de zero.
Dubto. A estones m'angoixo. I tinc por d'equivocar-me. Sóc estricta, però no amb els altres, sinó amb mi mateixa. No em permeto errors, em costa perdonar-me a mi mateixa... i aquest és l'error més gran que acabo cometent.
Exotisme i èxode de l'espai pastoral educatiu
Hace 3 años
5 comentarios:
"Ara, però, sembla que em plantejo les meves opcions de nou. Com començar de zero."
Si vols parlar amb algú que està en una situació força semblant, ja saps on trobar-me, Regina!
Una forta abraçada.
El fet de replantejar-nos les nostres opcions és lo que fa que realment tinguin força... el acomodar-se a una decisió sense revisar-la fa que es debiliti.
ànims!!!!
Ums, no t'aconsello agafar-te tant seriosament. Has d'agafar distància de les coses i de tu mateixa. Ja ho dius al post de la "llufa", que t'has de prendre les coses amb sentit de l'humor. Doncs això.
Cert que hi han moments trascendentals, decisions importants, però hem de relativitzar-les, cada moment prenem decisions i no s'acava el mon, es poden matizar o rectificar. Fer-se grans muntatges pot fer que et vingui por i llavors no actuaràs amb llibertat. Ànims!
Gràcies als tres!
Hola Regina, quan he comentat al blog de ta germana sobre si us venia de familia o no, em referia a aquest post.
Publicar un comentario