lunes, 10 de marzo de 2008

EN BUSCA DEL SILENCI

Últimament, em costa concentrar-me en el silenci, em costa buidar la ment i simplement reflexionar. Dins meu, tinc un caos de pensaments, records, idees, vivències... i segurament és això el que em fa tenir aquest sentiment opressor de no poder trobar-me a mi mateixa. No poder saber què vull. Què sento. On vull arribar. Què creure. De fet, tinc una mica de crisi de fe. I això m'entristeix.

1 comentario:

Txaro dijo...

El silenci de vegades fa una mica de por... perquè... tot i que el soroll és molest, també és més conegut... el silenci desconcerta... però alhora allibera... i t'apropa més a les teves veritats i a Déu. Ànims en la teva recerca!