No és el primer cop que m'ho plantejo, però suposo que he véncer la por.
Por a què?, us preguntareu.
Doncs més que res al retorn.
Potser por d'adonar-me que les preocupacions i els problemes que envolten el meu dia a dia són tan ridículs.
Potser por a fer front a com n'arribem a ser, a vegades, de superficials...! I no saber com viure realment amb l'autenticitat que voldria.
Qui sap si també por de deixar-me tocar, de deixar-me impregnar, que és precisament l'objectiu d'un viatge així.
Por de que canvii de manera de pensar i el nou sentit que prengui la meva vida, encara que em faci més feliç, signifiqui perdre la comoditat, perdre la vergonya i em suposi un esforç.
Que n'arribo a ser de feble, de limitada, de covarda, que fins i tot em pot fer por la felicitat de debò, l'estimar com cal, el trobar el sentit a la vida, i tot només perquè tot canvi comporta dubtes. Tota revolució (encara que sigui en el nostre cor) comporta trencament i certa dosi de valentia... que tard o d'hora espero trobar!
1 comentario:
plantejan-te anar al txad? ;-)
"no tinguis por, sóc jo qui trucu.." diu una cançó
Publicar un comentario