El Nou Testament és la més gran història d'amor que existeix.

RESET

Disculpeu, el bloc està en reformes.

UNINT ELS TROSSETS DE VIDA

DIFERENTS AMBIENTS BARREJANT-SE...FANTÀSTIC!!!

TRENQUEM MITES

És fàcil posar etiquetes a allò que coneixem només parcialment (i de fet, això engloba tot el nostre coneixement, perquè mai podem sortir de la nostra subjectivitat...), limitant-ho a la nostra visió poc informada, plena de prejudicis o faltada de perspectiva.
Pel que fa a la fe, una persona que trenca mites és el padre Jony, i escric aquesta entrada amb la sola intenció que llegiu la seva entrevista.
Els qui no el conegueu, aquí teniu un petit tast de la seva predicació:



I ara ja esteu en situació per llegir l'Entrevista a Padre Jony

FRASES INACABADES

AL MATÍ SÓC…una vertadera marmota!

QUAN ESTIC TRISTA…començo a reflexionar sobre la meva vida i em ve de gust escriure per desfogar-me.

BUSCO…la pau interior, la tranquilitat de consciència per ser feliç.

D’UN NEN EM QUEDO AMB…la seva espontaneïtat, innocència i dolçor.

LA VIDA ÉS…un pou de sorpreses.

TINC…moltes il·lusions i somnis que no es compliran però que em fan tenir ganes de viure.

PER LA NIT…és quan puc estudiar més concentrada.

QUAN ESTIC CONTENT/A…m’agradaria abraçar tothom per transmetre la felicitat als altres.

BALLO…deixant-me portar per la música i cantant la cançó si la sé.

SI M’ESTIMES…tinc por de decebre’t.

DÉU…és en les petites coses i en les qualitats que podem trobar en cadascú.

SE HACE CAMINO AL ANDAR...

Cantares...
Antonio Machado

.

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
..
Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.
.
Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
.
Nunca perseguí la gloria.
.
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
.
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...
.
Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten
de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso...
.
Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país
vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso...
.
Cuando el jilguero no puede
cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."
.
Golpe a golpe, verso a verso.

A la coral de física hem començat a cantar aquesta cançó, que va ser versionada pel Serrat. Fantàstica, us la recomano.

EN BUSCA DEL SILENCI

Últimament, em costa concentrar-me en el silenci, em costa buidar la ment i simplement reflexionar. Dins meu, tinc un caos de pensaments, records, idees, vivències... i segurament és això el que em fa tenir aquest sentiment opressor de no poder trobar-me a mi mateixa. No poder saber què vull. Què sento. On vull arribar. Què creure. De fet, tinc una mica de crisi de fe. I això m'entristeix.

ACTUALITZAR O NO ACTUALITZAR...AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ!

A vegades no sé què escriure. O allò que escriuria no m'afecta només a mi, sinó que hi ha altres persones implicades. I ho descarto. O voldria escriure alguna cosa en concret, però sé que podria ofendre a algú, que sempre hi hauria qui se sentiria identificat o identificada i podria malinterpretar les meves paraules. I segur que també hi hauria qui les interpretaria massa correctament i sabria exactament què passa pel meu cap. I això també fa respecte...
Hi ha moments en què penso que estic éssent massa transparent, en aquest blog. Parlar tan obertament de pensaments, sentiments o idees és "despullar-se" bastant davant dels lectors, deixar entreveure més del que potser es pretèn.
Així que em replantejo el bloc en general.

EM FA SOMRIURE

Cansada, tornant de la facultat a les 9 de la nit, després d'unes pràctiques horribles, havent de passar per l'Opencor a fer una darrera compra d'extrema necessitat....
I vet aquí que, creuant un carrer, mirant a terra em trobo un mòbil a ple pas zebra. L'agafo. Truco a un dels números de telèfons que hi havien guardats i descobreixo la identitat de la propietària del mòbil. Però qui tenia a l'altra banda del telèfon no és capaç de donar-me el número del telèfon fix de la noia en qüestió. Regiro més els contactes de la tal persona i trobo un número sota el títol de "casa". Parlo amb la seva mare, que em diu que la seva filla viu just allà on estic en aquell moment i que la telefonarà per dir-li que baixi a trobar-me. Jo li dic que no cal, que ja la telefonaré jo, al número que hi posa "casa.bcn". Marco. Però em comunica, aix...les mares...ja estava avisant a la seva filla... A mig parlar amb la seva companya de pis, veig a la despistada propietària venint a retrobar-se amb el mòbil.
I somric. Una anècdota per acabar el dia.