Em sento nena petita. Sóc una innocent.
Últimament ja van massa bromes que m'he cregut. Com pot ser que em tragui qualsevol cosa? Per què confio en el que diu la gent? Són coses sense més transcendència però jo caic de quatre potes. Com és que el meu petit cervellet no contempla que no tot el que em diuen és veritat? Que hi ha una cosa que es diu
humor...?
Un creuria que després de tantes vegades sentir-me ridícula en aquestes situacions, n'hauria d'haver après, i fins potser m'hauria tornat desconfiada i un pèl incrèdula. Ja veieu... els humans som capaços d'ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario