Avui hem començat la classe de física estadística amb la pregunta: què és la temperatura?... i com no, ha estat d'aquelles vegades en què no saps què respondre, que t'adones que l'únic que saps és que no saps res. La discussió sobre què era la temperatura i quan té sentit definir-la ha anat derivant en un anàlisi de la diferència entre ciència i religió.
I és que la física, com la resta de ciències que intenten explicar el món, pressuposa que existeixen unes lleis que regeixen el món, que poden explicar els fenòmens que observem... les ciències admeten que el nostre coneixement és limitat, que les lleis s'aniran millorant, però igualment, s'ha de creure que existeixen aquestes explicacions lògiques i racionals i que poden ser conegudes o deduïdes... sinó no tindria sentit esperar que al repetir un experiment donés sempre el mateix, no podríem dir que quan llancem una pedra, aquesta caurà... no tindria sentit intentar conèixer com funciona el món, perquè no hi hauria cap llei racional que l'expliqués!
Com tota ciència, en la física hi ha algun pressupòsit bàsic que hem de donar per vàlid... com en la religió, també s'ha de fer acte de fe. Què hi ha doncs, d'extrany, que hi hagi científics creients?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
xapeau!!! (espero que s'escrigui així i que no estigui dient res raro a l'estil "xapel" o "escupitajo"....jejeje)... Regina, què dius que s'ha de fer per inscriure's al teu club de fans??
Me l'he llegit intentant ser el més objectiu possible i deixant a part les meves creences, però.... regina, no creus que arribarà un punt en que serà difícil tenir acte de fe quan justament estaràs intentant aprendre coses (estudiant) que t'ho contradiurà?
No en sé gaire, però... Dèu entèn l'infinit? I encara més, que feia Déu abans del Big Bang? Hivernava?
No és un atac frontal, regi, simplement, que em costa emparellar ciencia i religió. Em costa bastant.
Per cert, aquesta classe me la vaig perdre. Va ser la primera classe que em perdo aquest any, i per tant els primers apunts que haurè de demanar. Però trankis, regina, aquest any et deixarè en pau (ho intentaré, jejje...t'ho juro)
rulings
Déu és allò que és. "Jo sóc el que sóc". La resta, l'univers, és només una participació en el seu Ésser.
La mateixa física d'en Newton s'ha vist contradita per la física quàntica. Fins que surti una altra física més nova.
Tinc dos tiets doctors en física. Ambdós són ateus. Resisteixen bé encara. Quan Déu vulgui hi veuran clar. La fe és un do. Un do inmerescut que s'ha de compartir. Es pot acceptar o no, però mai forçar. Jo encara no ho valoro prou.
Tornant al tema, em sembla que Déu, emperò, també té els seus secrets que vol compartir amb nosaltres. Per això necessitem als científics. I gràcies a Déu que els tenim!
Felicitats pel blog!
Publicar un comentario