MÀGIA

Durant aquestes festes de Nadal, sobretot els nens petits viuen en un món ple de màgia. Però la màgia no és tan sols per quan no podem trobar explicació racional, ni tampoc un engany per evadir-nos de la realitat i viure en un conte de fades, sinó que també és màgia quan ens deixem meravellar pel que passa al nostre voltant, sigui o no comprensible per a nosaltres.

Per a mi, és màgia com els nadons surten de la panxa de la mare, tan petitets però alhora amb els seus ditets, les seves manetes, els seus nassets, tot perfectament modelats i amb tots els petits òrgans funcionant correctament.
I que aquests fills o filles creixin i puguin arribar a ser molt més grans que la mare.

Màgics són alguns paisatges, algunes postes de sol, alguns sons, algunes olors, alguns records...

Màgia també quan aconsegueixo entendre alguna cosa que en algun altre moment m'havia semblat indesxifrable. S'encèn una bombeta i... la llum!

Sento la màgia quan em sé estimada pels qui m'envolten i en llegir la felicitat als ulls dels qui em rodegen, en tinc prou per sentir-me plena.

Té truc? Qui sap... Viure la màgia, admirar-la i donar gràcies a aquest mag que ha decidit beneïr-nos amb la seva vareta...