Arrel de vàries converses d’ahir, m’he posat a reflexionar sobre alguns valors que no estan “de moda” a la nostra societat. Un d’aquests valors és l’esforç. No entenc per què carai és mal vist o almenys ningú gosa dir “m’hi he esforçat”, “m’ha costat”, ben al contrari, anem presumint de “jo no vaig estudiar gens”, “ha estat la sort”, com si fos una virtud!!!! nooo, siusplau, no fos cas que penséssin que sóc menys del que sóc! Hem perdut la confiança en nosaltres mateixos i per això necessitem convéncer als altres d’allò que ni tan sols nosaltres creiem? Què té de dolent acceptar-se limitat i humà? Al cap i a la fi, és ben sapigut que tothom té limitacions i defectes, però precisament l’esforç no n’és un. Per què als joves ens costa tant valorar les qualitats com el ser treballador i responsable?
I un altre valor és el sacrifici. Al sacrifici pel sacrifici, no li trobo cap sentit. És absurd. Però és que entre poc i massa! Vivim en una societat en què ho volem TOT, ARA i per a MI. Realment, som uns mimats! Fem el que volem, quan volem, pensant poc en les conseqüències dels nostres actes, sense gaires consideracions per la gent que ens envolta, només intentant satisfer els nostres plaers i desigs instantanis, cuidant de no ser titllats de “reprimits”, vivim el dia a dia, el present, “Carpe Díem” és el nostre lema – i ja està bé, això- però sense cuidar gens el futur... Exigim la felicitat, “és el nostre dret” i no la sabem valorar quan la tenim, no l’agraïm. I com serem feliços si l’únic que sabem fer és queixar-nos o lamentar-nos del que ens falta, del que no tenim i sense parar esment en tot allò que ens és regalat? Aix....donem massa coses per sentades. I això em fa por. Por perquè només ens n’adonarem quan sigui massa tard i perdem allò que ens hauria pogut fer feliços si ho haguessim sabut apreciar. I no tinguem possibilitat de recuperar-ho! I com que som tan febles i mimats, tampoc no suportem el fracàs. No hem après a aixecar-nos després de les caigudes. Si sempre ens ho han donat tot mastegat! Com pretenem aconseguir res que valgui la pena si ens venç la mandra a haver-nos-ho de “currar”, d’haver-nos d’esforçar per aconseguir-ho i per mantenir-ho? Serà que no tenim les conviccions prou clares i per això ja no hi posem ganes, en els nostres propis projectes?
I un altre valor és el sacrifici. Al sacrifici pel sacrifici, no li trobo cap sentit. És absurd. Però és que entre poc i massa! Vivim en una societat en què ho volem TOT, ARA i per a MI. Realment, som uns mimats! Fem el que volem, quan volem, pensant poc en les conseqüències dels nostres actes, sense gaires consideracions per la gent que ens envolta, només intentant satisfer els nostres plaers i desigs instantanis, cuidant de no ser titllats de “reprimits”, vivim el dia a dia, el present, “Carpe Díem” és el nostre lema – i ja està bé, això- però sense cuidar gens el futur... Exigim la felicitat, “és el nostre dret” i no la sabem valorar quan la tenim, no l’agraïm. I com serem feliços si l’únic que sabem fer és queixar-nos o lamentar-nos del que ens falta, del que no tenim i sense parar esment en tot allò que ens és regalat? Aix....donem massa coses per sentades. I això em fa por. Por perquè només ens n’adonarem quan sigui massa tard i perdem allò que ens hauria pogut fer feliços si ho haguessim sabut apreciar. I no tinguem possibilitat de recuperar-ho! I com que som tan febles i mimats, tampoc no suportem el fracàs. No hem après a aixecar-nos després de les caigudes. Si sempre ens ho han donat tot mastegat! Com pretenem aconseguir res que valgui la pena si ens venç la mandra a haver-nos-ho de “currar”, d’haver-nos d’esforçar per aconseguir-ho i per mantenir-ho? Serà que no tenim les conviccions prou clares i per això ja no hi posem ganes, en els nostres propis projectes?
3 comentarios:
I si el sacrifici no va acompanyat de sort? I si la sort ens esquiva després de molt d'esforç?
Ay, la sort, quin paper secundari que li ha endosat la societat quan està darrere de tot i de tots.
"Nos queda la suerte, que si se balancea un poco, nos puede tocar. "
Ànims, que la gent que té les conviccions clares, normalment també li acompanya la sort. La sort, la nostra companya de viatge que mai et contesta si no li preguntes. Busca la sort, esforça-t'hi.
au, regina, menys bloc i més estudiar
anims amb els examens!! i una superabraçada plena de forces!!
És cert, donem per sentades tantes coses... Per començar, com dius tu, ens cal actualitzar la teoria perquè si no ho fem el nostre Carpe Diem aigualit s'encarrega de diluir-la. És curiós com preferim "fracassar" anant al 50% que al 100%. El 50% representa qui va "de farol" i el 100% qui ho dóna tot, està clar quin model se'ns ven. Espero que valorem el que tenim i siguem honestos amb nosaltres mateixos. Casi res... Anava a dir "sort amb els exàmens" però més aviat hauria de dir espero que et sentis satisfeta de l'esforç fet ;)
Publicar un comentario