Hi ha qui diu el que no pensa. O no actua coherentment amb allò que diu i pensa. Això és ser fals. Voler quedar bé a tota costa, perdre una mica la personalitat per tal d'agradar, però al cap i a la fi, deixant de ser un mateix... Es fa difícil de confiar en una persona que saps que és falsa, no saps cap a quin cantó tirarà, no saps si posarà molt bona cara i t'estarà maleïnt els ossos per dins, no saps si quan t'hagis girat d'esquena es riurà de tot allò que tu confiadament li has explicat.
Hi ha qui no sap parlar educadament amb la gent que no li cau bé. Només accepta allò que li agrada, allò amb què està d'acord, despreciant altres punts de vista, altres maneres de fer, opinions contràries. A vegades ni tan sols fixant-se amb la gent que no són del seu "cercle d'amics". O dins o fora. Comença un radicalisme en què les persones tan sols poden portar dues etiquetes: i qui no és amic, ja passa a ser dels que "no m'importen". Tractant a les persones amb brusquedat, fent servir l'excusa de voler ser sincer; "no s'ha de fer bona cara a qui no se la mereix"... i és que la sinceritat per si sola no és sempre una virtut. Això és ser borde.
I doncs? Per què cal escollir entre ser fals o ser borde? No es pot ser simplement civilitzat, actuant amb correcció però no deixant de defensar allò en què penses? No pots mantenir-te ferm i fidel als teus principis, opinions o gustos sense ofendre a qui tens al costat i no pensa igual...? No trobeu que hi ha una diferència important entre ser fals, ser borde i ser civilitzat?
4 comentarios:
fa poc també vaig estar discutint sobre això amb algú. i vaig arribar a la conclusió que hi ha una cosa que pasa per damunt de totes les altres, i és l'educació i el respecte.
és evident que amb una persona que no t'hi acabes de fer massa no li confiaràs les teves intimitats, ni li faràs creure que és el teu amic, ja que això seria ser FALS. la solució fàcil seria arribar a ignorar-lo o, fins i tot, tractar-lo malament, però ja estariem essent BORDES, i aquí on entra l'educació i el respecte. si et pregunta li contestaràs, si el tens al costat li podràs dir alguna cosa... per què? perquè és una persona i és mereix respecte. però no cal anar de super col·lega si no ho és, no ens pasem tampoc! ;-)
regina, he tornat a trobar la teva pàgina! per un temps l'havia perdut, però ara que l'he tornat a recuperar ja m'he posat (més o menys) al dia, i et seguiré llegint!
petons! i fins dimecres?
Totalment d'acord amb tu, Arantza. I..clar que sí, fins dimecres!!!
Feia dies la regi em va dir que entrés a veure que era l'últim que havia escrit. Ara que he entrat, això no és l'últim, però suposo que es referia a això, oi?
I suposo també que m'he de sentir identificat, perquè han estat descontextualitzades frases que jo perfectament podria haver dit ("no s'ha de fer bona cara a qui no se la mereix"), però igualment, regina, ja m'agrada a mi ser un borde.
I respecte al comentari de arantza, no es pot ser borde sent educat? No crec que sigui excloient. En definitiva: Perquè somriure a algú que no t'importa per intentar fer-lo més feliç (i de pas, tenir tú menys remordiments)? Si aquesta persona l'importarà també un ou el que tú li somriguis o no...
Pero el problema es quan arribes a casa i algun familiar teu et parla de forma bordee o despectiva, ja que a arribat de la feina i esta estressada i paga tots els seus mal de cap amb tu. Que pots fer ignorar-la no serveix de re ja que cada dia las de veure. i Adonarte de que una persona propera no et valora ni et respecte fa mal i mes si has de conviure amb ella.
Publicar un comentario