Avui és l'aniversari de la meva mare. I he començat el dia despertant-me molt aviat i anant a buscar per totes les pastisseries possibles uns trianglets de nata, tan especials per a ella. Però és tot un repte, ja que a l'agost són escasses les pastisseries obertes, i a més a més...trobar-ne una on venguessin trianglets de nata...impossible! En fi, he comprat el que he pogut, una mica decebuda pel fet de no haver trobat allò que buscava.
En arribar a casa, la mare ja havia trobat un esborrany de la carta que li havia fet per avui. Sóc un desastre! Resulta que no hi havia tinta negra a l'impressora i s'havia quedat la impressió a mitges, així que al final ho vaig imprimir tot de color verd. I sóc tan despistada que vaig deixar la còpia a mitges en blanc i negre damunt la taula del despatx... Així que li he donat la còpia bona i s'ha emocionat amb el meu escrit!
I és que ... com me l'estimo!!! És per a mi un referent del que és correcte i el que és bo. Com se n'aprèn, a ser mare? Potser és un do...
No hay comentarios:
Publicar un comentario