lunes, 30 de julio de 2007

RUTA 07

No hi ha com les comoditats de casa: aigua sense litines rajant per l'aixeta, WC digne, llit còmode amb coixí tovet, no passar fred, menjar a la nevera... i justament ho valoro quan marxo una setmaneta de ruta i ho trobo a faltar. Però poder prescindir de totes aquestes coses ha estat genial! Ara enyoro els nois i noies amb qui hem estat i la resta de monitors, aquests dies de convivència intensa. Què bonic és anar adquirint confiança i aprendre a estimar a la gent que ens envolta! Què bonica és la sensació d'haver fet un cim, d'haver-nos ajudat mútuament, aportant el nostre granet de sorra pel grup, fent una tasca o una altra segons les nostres capacitats! Què bonica és la vista, el paisatge, les cares de felicitat, les rialles sorolloses i les discretes, els ulls il·lusionats, les converses apassionades, els cotilleos, els moments de silenci i els somriures sincers...! La generositat, l'amistat, el companyerisme, l'esforç, la gratitud....

Així que gràcies, Alba, Anna, Ares, Maria, Neus, Núria, Raquel, Pau, Edu, Eduard, Adan, Albert Lanzaco, David, Guillem, Marc, Gerard, Albert Peruga, Francesc, Enric i Oriol. Vosaltres ho heu fet possible. I també gràcies, Marta, Víctor, Samuel, Núria i Jordi. VISCA JOVENíVOLS!

Aquesta foto meva és de l'any passat.








3 comentarios:

Sara dijo...

Tens tota la raó, com n'és d'agradable tornar a casa però com s'enyoren els dies passats i la meravellosa gent amb qui has compartit penes i glòries!

Visca Jovenívols i visca l'Esplai de Sant Ignasi... (no ho oblidis, eh?! ;-) Som un pack!!!)

Txaro dijo...

La muntanya uneix!!! No és un mite, és una realitat!! Segur que ha estat una magnífica experiència!! Gaudeix dels records!! I espero que siguin moltes més rutes Regina!!

Ànims i endavant!!
tx.

pd.Per cert, ara Jovenívols no us penseu que per anar amb el Bus del Lleida ara ens guanyareu tots els partits! jejje. Esplai forever!

Casteller dijo...

Regina, algun dia deixaràs de sorprendre'm?
Fas un bloc i no en dius res??
Ja et val, eh!!

Una abraçada molt forta i ens veiem aviat!!

samuel