Ha estat per mi i per la meva família com una segona casa. Cada estiu, amb els nostres viatgets, si n'havíem passat hores dins d'aquest cotxe!!! Escoltant els mítics cassettes amb historietes de l'Enid Blyton dels quals vam aprendre tant d'anglès ma germana i jo. Jugant a encertar el personatge que un de nosaltres es pensava. Mirant el paisatge per la finestra (quan fèiem cas al pare) o bé clapant ben a gust perquè érem massa petites per conduir. Tenint converses profundes tots quatre, i també de més banals. Sentint-nos més units que mai en el nostre cotxe que ens feia de bombolleta en el país extrany que ens envoltava, on els conductors seien a la banda dreta del cotxe... Intentant trobar lloc per les cames en un habitacle ple de maletes i bosses i trastos que ja no tenien lloc al maleter.Agraeixo totes les bones estones que hem arribat a passar-hi dins i totes les possibilitats que ens ha ofert, permetent-nos desplaçar al nostre aire i unit-me moltíssim als pares i a la Sara... Jo mai he entès de cotxes, i cap cotxe per sí sol no em diu res, però recordaré aquests moments passats dins d'un Opel Vectra com uns dels més memorables de la meva infància!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario