Ara em toca pensar en tot allò que puc necessitar durant la setmana de ruta. Sembla fàcil, però em costa prescindir de molts elements còmodes i útils però que realment són innecessaris (que de fet, continuo considerant-los necessaris però que pesen massa, ocupen massa, ...i passaré sense). Curiós com la perspectiva canvia el que és necessari i el que no. I és que el fet de carregar-ho tot a les espatlles limita bastant la quantitat de coses que em puc endur. Així que canvio el xip i penso: "realment és IMPRESCINDIBLE, això?". I m’adono que moltes coses no ho són tant com pensava. Uf..quina tarda! Quatre hores per comprar les tonelades de menjar que ens cruspirem els vint-i-quatre durant la ruta. Tants carros de compra plens impressionen...
A la foto, els monitors i exmonitors de Jovenívols.
1 comentario:
RGN!!! jo acabo d'arribar de rutes! (vés per on). Ha stat una experiència molt maca, de carregar la motxilla (i la vida) i posar-se en marxa. Espero que et vagi molt bé.
una abraçada
pd: no deixis el bloc!, té bona pinta.
Publicar un comentario