PINTANT

El meu quadre vestit en tonalitats de grisos,

sembla espantar-se al veure apropar-se-li un pinzell tacat de blanc o negre.

Li sembla que no va amb ell, i la tela es posa a tremolar,

com si enlloc d’un pinzell, es tractés d’una daga.

Si continuo sucant els pinzells a l'aigua,

per suavitzar el seu tacte,

per rebaixar la duresa que els colors intensos provoquen a la mirada,

per temor a les línies ben definides que fan de

limits, fronteres i divisions,

m’arrisco a què el quadre sembli aviat una foto desenfocada,

o un quadre menjat per la llum o pel pas del temps.

Al cap i a la fi, no hi ha imatge sense contrast.

Qüestió d'evolució

Qui és aquella noia

que abans duia els meus pantalons i el meu calçat?

I les samarretes, i els mitjons, fins i tot el pentinat...

On s'amaga, tímida i insegura,

aquella emmascarada figura?

Per bé que algun somni encara compartim,

les seves esperances no són més que el meu dia a dia.

Qui sap si en arribar al proper cim
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!

Qüestió de rellotges

Mentre tots els rellotges avancen a ritmes vertiginosos,
al meu li manquen les piles
i la secundera, incapaç de seguir el ritme però sense perdre el compàs,
es mareja movent-se permanentment endavant i endarrera.

Endavant i endarrera,
i mai no arriba l'hora.
Al suau balanceig intenta trobar-hi la calma.
La calma angoixant de saber que el temps passa
malgrat no estar-lo vigilant...

Endavant i endarrera,
el vaivé de l'agulla que no s'atura,
tot esperant que es restauri el temps.

Aquell càlid pinzell traça linies taronja sobre l'horitzó.

Pel paper d'aquarel·la són suaus pessigolles:

escenes anteriors del quadern cobren vida,
sembla que el paisatge ja es dibuixi tot sol...
de sobte, el traç vacil·la -insegur- per por de pifiar-la,

però la bellesa de la posta de sol ja esquitxa el proper full amb els primers raigs del nou dia.

[...]
Ai, que extrany, que ric el món
abans de la pregunta i de la lògica,
abans de la mesura i l'instrument,
abans de col·lapsar-se en una sola
presència definida, abans de ser
resposta a una pregunta limitada!
[..]

fragment del poema "Dualitat ona-corpuscle" de David Jou.

Si plores perquè has perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
R.Tagore

Barcelona em parla...

... i l'Avinguda Diagonal és la veu més el·loqüent:

de la facultat fins a Passeig de Gràcia, caminant, com si així la distància s'esvaís, em parla de les persones que he conegut al llarg de la carrera, em recorda les converses al bar de geo, se'n riu de les estones esperant el bus cap a Lleida davant de Palau Reial o corrent a buscar el metro per no perdre el tren. Em parla de les escapades cap a l'Starbucks després d'alguna pràctica esgotadora, xerra sobre els sopars improvitzats als baruchos prop de Maria Cristina i totes les converses que s'hi produïen, em senyala els carrers per on baixava segons el pis on vivia, enraonem sobre situacions viscudes i fins i tot rondina sobre alguna tarda de provar vestits a El Corte Inglés o de compres a Francesc Macià. Parloteja sobre persones, moments, cançons, sentiments... tots viscuts o comentats sota l'esguard del mateix carrer.
El to de la seva veu, però, si bé que pren un aire malencònic, està ple de tendresa i felicitat pel que l'Avinguda Diagonal i jo hem pogut compartir. I li agraeixo aquest record preciós.

Restaré, doncs, ben atenta: Barcelona em parla, no voldria pas perdre'm les seves altres veus.

COLÒNIES St Ignasi

Cada dia alguna cosa et sorpren....
Cada dia alguna persona et somriu...
Cada dia trobes un motiu o mil per seguir endavant...
...i omple de sentit tot el que vivim.

RIATLLES, ALGUNS PATIMENTS, NOUS AMICS, COTILLEOS, IL·LUSIONS, AGRAÏMENT, ALGUNA BRONCA, ABRAÇADES, CANÇONS, CONFESSIONS, TREBALL EN EQUIP, CONVERSES, DISFRESSES, ORGANITZACIÓ, CORRECCIONS CONSTRUCTIVES, MOTIVACIÓ MÀXIMA, PISCINA, ALGUNA PREGÀRIA, JOCS, PACIÈNCIA, ESPONTANEÏTAT, CRÉIXER.

Tant a les colònies com durant la resta de l'any....
ajuda'ns a tenir present que cal
...en tot servir i estimar.

Gràcies, nens i monitors, per aquests dies viscuts intensament!!!

Jo li havia demanat...

Jo li havia demanat a Déu la força per triomfar... i Ell m'ha fet feble perquè aprengui a apreciar les coses petites.

Jo li havia demanat la salut per poder fer grans coses.. i Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses més grans.

Jo li havia demanat el poder perquè els homes em necessitessin... i Ell m'ha donat la flaquesa perquè senti la necessitat de Déu.

Jo li havia demanat amics per no sentir-me sol... i Ell m'ha donat un cor capaç d'estimar a tots els meus germans.

Jo li havia demanat de tot per gaudir de la vida... i Ell m'ha donat la vida perquè pugui gaudir de tot.

No he rebut res del que havia demanat... Però tinc tot el que podria esperar.

Malgrat els meus precs no atesos, Déu m'ha ofert de ser el més feliç dels homes.

(text anònim, gravat en una placa de bronze en un institut de readaptació de minusvàlids de Nova York).

A vegades potser no sabem el què volem.
A vegades potser no sabem el què ens convé.

A vegades ens costa veure la rosa i només veiem les espines.Com costa simplement confiar!

PREGAR

Pregar....què és pregar??

No sé si ho tinc massa clar,...

...però en tinc ganes,

...en tinc set.

Un comiat però buscant nous horitzons

Vaig cercant un motiu, el futur no és gens clar,
tot és nou, immediat, sembla un món virtual,
però hi ha quelcom que remou el meu cor, 
vent suau, foc ardent, que em fa viure.

Vull néixer de nou, desterrar hipocresies,
trobar aquell camí que em fa ser i em fa lliure,
és l'Esperit del Senyor, qui em farà néixer de nou, de nou...

El futur no és gens clar en molts sentits.
Però en certs aspectes intentarem seguir lluitant.
Endavant! Gràcies, ULs!

Aquest va ser part del nostre comiat.

Ja no es tenyeix les canes que li surten entre els cabells ondulats, que havien estat tan foscos i havien resultat tan encisadors. Tornant a casa carregada de bosses amb la compra de tota la setmana, espera que un veí vegi que va carregada i li obri la porta de l'ascensor. Lliura una mà de la càrrega que sostenia per agafar les claus del seu pis del bolso- dues voltes per obrir- agafa de nou la bossa plena de llaunes i pots, i amb el peu tanca de nou la porta amb un cop sec. Ho deixa tot damunt la taula del menjador, es deixa caure al sofà i prem el botó que li cau més proper del comandament a distància de la tele, per averiguar quin programa veurà avui mentre sopa.

Només dir.... :D
i més :D
i més :D
gràcies a tots
i enhorabona!

PASQUA JOVE CRIDA 2010

Com cada Pasqua, i de forma única cada vegada, la celebració intensa d'aquests tres dies a la Pasqua Jove ha estat com una alenada d'aire fresc.
Poder reflexionar...poder sentir sense reflexionar...poder deixar-se portar...
Una oportunitat per pregar, per ajudar, per gaudir al màxim, per compartir les estones, compartir allò que es pensa, compartir allò que s'és. I per veure com, ajuntant els esforços de tots plegats i amb una mica de bona voluntat per part de tothom, com si fos per art de màgia...s'acompleixen les espectatives.
Si és ben bé que Déu hi era present.
Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!!!

FELIÇ DIA DE REIS

Una delícia...

LES PROPOSTES DE L'ENÇÀ de Jordi Llimona

Sigues obert; i si no n'ets, camina.
Cerca la veritat; i si no la trobes, mantén els ulls oberts.
Estima; i si no pots, tingues bondat.
Accepta; i si no n'ets capaç, confia.
Abraça; i si mai es trenca l'abraçada, recull-ne els trossos.
Alegra; i si tot és trist, acaricia.
Tingues sempre il·lusió; i si mai la perds, mira els estels.
Crea; i si no pots, ajuda.
Construeix el futur; i si no arriba, continua.
Contempla; i si tot és gris, somnia.
Somriu; i si no és possible, plora.
Sigues lliure; i si no n'ets, obre't.

Friends dancing but I can't hear the music,
people looking but failing to see.
I feel all I'm left with
is more than I asked for
though less than I need...
So, inevitably, my soul sheds a tear.

Maybe I got it all wrong.
Maybe I have to put my faith elsewhere,
but if there is a bend in the road,
I hope that -finally- I'll find myself there.

Vivre...

" Vivre...pour celui qu'on aime...

aimer...plus que l'amour même,

donner sans rien attendre en retour!"

Belle...

...us recomano totes les cançons de "Notre Dame". Precioses!

De castells...

... i de felicitat!

Sentits

Amb un mapa del món entre les mans,
en un intent de sortir de la meva bombolleta,
avui el món se m'ha fet més gran...

Tal com un nen jugant a amagar-se,
que creu que la mirada és recíproca
i que si ell no mira, ningú no el veu...

Creixerà per aprendre
que calen dues fletxes per tenir doble sentit.
I que els dobles sentits generen malsentesos.

Les veritats dels nens no són les mateixes que les dels adults.
A cada cosa, el seu temps.
Però faci el temps que faci, seguint una mateixa fletxa, una mateixa brúixola.