Qui és aquella noia
que abans duia els meus pantalons i el meu calçat?
I les samarretes, i els mitjons, fins i tot el pentinat...
On s'amaga, tímida i insegura,
aquella emmascarada figura?
Per bé que algun somni encara compartim,
les seves esperances no són més que el meu dia a dia.
Qui sap si en arribar al proper cim
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!
2 comentarios:
Com has de ser la mateixa si vas afegint tantes coses noves i bones a la motxilla?
Jo crec que allò essencial mai ho has tret d'aquesta bossa de travessa (ja saps, la crema solar, l'aigua, les tiretes i els fruits secs), i les altres coses van canviant.
Seguim parlant!
M'ha agradat aquesta entrada :)
Però també estic amb l'Anna, hi ha coses que no canvien massa, com els grans temes, pols o qüestions que no marxen del cap o del cor amb el pas dels anys...
Una abraçada!
Publicar un comentario