Qüestió de rellotges

Mentre tots els rellotges avancen a ritmes vertiginosos,
al meu li manquen les piles
i la secundera, incapaç de seguir el ritme però sense perdre el compàs,
es mareja movent-se permanentment endavant i endarrera.

Endavant i endarrera,
i mai no arriba l'hora.
Al suau balanceig intenta trobar-hi la calma.
La calma angoixant de saber que el temps passa
malgrat no estar-lo vigilant...

Endavant i endarrera,
el vaivé de l'agulla que no s'atura,
tot esperant que es restauri el temps.