el meu núvol

Ja no es tenyeix les canes que li surten entre els cabells ondulats, que havien estat tan foscos i havien resultat tan encisadors. Tornant a casa carregada de bosses amb la compra de tota la setmana, espera que un veí vegi que va carregada i li obri la porta de l'ascensor. Lliura una mà de la càrrega que sostenia per agafar les claus del seu pis del bolso- dues voltes per obrir- agafa de nou la bossa plena de llaunes i pots, i amb el peu tanca de nou la porta amb un cop sec. Ho deixa tot damunt la taula del menjador, es deixa caure al sofà i prem el botó que li cau més proper del comandament a distància de la tele, per averiguar quin programa veurà avui mentre sopa.