DE DEBÒ VULL JUSTÍCIA?

I potser ja em sento bé amb mi mateixa si demano justícia. Si dono allò que és just a cadascú, si sóc estrictament correcta, per no fer patir a algú allò que no mereix...

Però realment, quan es tracta de mi mateix.... vull justícia? és el que demano?

Potser la justícia és tan sols un mínim,
és el que la societat es veu amb cor d'exigir a tothom,
però qui sap....realment és suficient?

Jo, quan m'equivoco o quan deixo d'actuar com hauria d'actuar, més aviat vull compassió, vull caritat, vull amor. Vull més que justícia....vull perdó.
I això que no sempre me'l mereixo!

I és que potser el que hem de donar als altres

no és allò que és just, allò que mereixen,

sinó molt més; allò que creiem que necessiten,
encara que no s'ho hagin guanyat.

Potser així es pot arribar a canviar el món.

O potser no.

DES DE L'AMOR

Aquest cap de setmana vaig estar de recès amb els monitors d'esplai i Jovenívols, i vaig descobrir una cançó que em va fer emocionar. D'aquelles suaus i tendres, però amb força, d'aquelles que vius, que t'omplen, d'aquelles que et parlen, que no es queden només amb un text o unes frases boniques, sinó que t'arriben ben endins.
Són cançons com aquestes que em permeten fer pregària amb el cor, i no només reflexionar amb la ment.


És des de l'amor que vull parlar-te
de les coses que senzillament hem compartit,
quan l'esperança no habitava en el meu cor,
cercant miratges ue no em duien mai a port.

És des de l'amor que vull cantar-te
i agrair-te tot el que has fet per mi;
les teves mirades, les teves paraules
m'apropen a Déu, em fan ser feliç de debò.

I SÉ QUE TU M'ESTIMARÀS
I QUE EM PERDONARÀS
QUAN VEGIS QUE M'ALLUNYO.

I JO T'OFEREIXO EL MEU COR,
LA VIDA, LA CANÇÓ,
TOT EL QUE PUC DONAR-TE.
ÉS SENZILL COMPARTIR DES DE L'AMOR.

I des de l'amor, vull oferir-te els meus somnis
i les il·lusions d'un nou present,
deixant enrere les foscors i les angoixes
que jo sentia quan estava lluny de tu.

És des de l'amor que me n'adono
que en tu tinc un amic de veritat.
I res no em demanes, m'escoltes silent,
vull compartir amb tu la vida, l'amor i la fe.

PASQUA JOVE

Viure :)

Viure la Pasqua. Sentir el FIRE dins meu. Compartir-la. Assaborir-la.
Intensitat.
Pregària. Cançons. Amics. Servei. Reflexió. Gresca. Eufòria

... el xoc amb el dia a dia es fa una mica dur,
però la vivència d'aquests dies que m'ajuda a créixer...

Gràcies, VSKV!

* Curiós com a vegades et sents al teu lloc. A la Paskua em sento a casa. Moments d'estar sola sense sentir-me'n. Moments d'estar al vostre costat i sentir que sou la MEVA gent. També moments més malencònics. Em sento viva. Trobo el meu Jo autèntic. O com a mínim el puc buscar...