CANT ESPIRITUAL- Joan Maragall

Hi ha cada poema,.... per assaborir cada frase, ja que cadascuna és un tresor.

Cant espiritual , Joan Maragall

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la il·lusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

TERCER MÓN?

Plantejant-me si seria capaç de fer una experiència de tercer món. De si és el bon moment.
No és el primer cop que m'ho plantejo, però suposo que he véncer la por.

Por a què?, us preguntareu.

Doncs més que res al retorn.

Potser por d'adonar-me que les preocupacions i els problemes que envolten el meu dia a dia són tan ridículs.
Potser por a fer front a com n'arribem a ser, a vegades, de superficials...! I no saber com viure realment amb l'autenticitat que voldria.
Qui sap si també por de deixar-me tocar, de deixar-me impregnar, que és precisament l'objectiu d'un viatge així.
Por de que canvii de manera de pensar i el nou sentit que prengui la meva vida, encara que em faci més feliç, signifiqui perdre la comoditat, perdre la vergonya i em suposi un esforç.

Que n'arribo a ser de feble, de limitada, de covarda, que fins i tot em pot fer por la felicitat de debò, l'estimar com cal, el trobar el sentit a la vida, i tot només perquè tot canvi comporta dubtes. Tota revolució (encara que sigui en el nostre cor) comporta trencament i certa dosi de valentia... que tard o d'hora espero trobar!

Els teus somnis - Sopa de Cabra

Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

APRENENT A EDITAR VÍDEOS!

La meva primera tentativa d'editar un vídeo.... N'aniré aprenent!
De manera que us deixo amb unes quantes imatges del Camino de Santiago d'aquest estiu.

I MARXEM A TUNISIA

Ja estem al quart any de carrera...i acabats els exàmens del primer quatrimestre, marxem a Tunísia tots plegats per celebrar-ho!
Fa il·lusió, la veritat. No tan sols pel fet de poder visitar un nou país de cultura molt diferent a la nostra, no tan sols perquè és un viatge. Sinó perquè serem els companys i amics de classe. Compartirem els resultats dels esforços d'haver organitzat el Festival de Primavera, la festa St.Albert, calendaris, fisistèries, samarretes... Quines ganes!

I mentre m'informo sobre el país que visitarem, us deixo amb tres curiositats sobre Tunísia:

- El dia 21 de març celebren el dia de la Joventut
- Els hammam (banys públics) són un dels centres de la vida a Tunísia, no només per netejar-se sinó també per relaxar-se i xerrar
- El ball tradicional és la dansa del Gerro, en la qual les ballarines balancegen un gerro sobre el cap!

FÍSICA (David Jou)

Com puc dir-ne fredor si m'ha encès tan sovint,
si tants cops m'ha inundat de desig i de vida,
si m'ha fos al seu foc - la raó feta instint-
i m'ha obert tot un món amb tan sols un bolígraf?

Si m'ha unit a la Terra, a la Lluna, als estels,
tot fent llei calculable una força intangible,
si, en donar equacions a la llum, m'ha permès
resumir-ne els secrets en un joc de sis signes,

si entre el món i els sentits hi ha posat la riquesa
de preguntes, matisos, raons, teories,
si d'això me n'ha fet llibertat i bellesa
i m'ha fet habitar plenituds i vertígens,

si m'ha estat un llenguatge per dir l'infinit,
si m'ha dit amb pocs mots unes lleis tan fructíferes
si s'ha fet una part tan profunda de mi,
com puc dir-ne fredor, de la física?