Estic en una època de decisió. No pas perquè en aquest punt de la meva vida hagi de ser clau, ni tampoc un moment de canvi, sinó perquè les grans decisions de la vida no són precipitades, puntuals i decisives, sinó que l'opció de vida que prenem, que escollim, es modela ben a poc a poc, es va perfilant i definint, però sobretot, s'ha d'anar renovant cada dia. Per tant, suposo que època de decisió ha de ser tota la vida...
Ara, però, sembla que em plantejo les meves opcions de nou. Com començar de zero.
Dubto. A estones m'angoixo. I tinc por d'equivocar-me. Sóc estricta, però no amb els altres, sinó amb mi mateixa. No em permeto errors, em costa perdonar-me a mi mateixa... i aquest és l'error més gran que acabo cometent.
Exotisme i èxode de l'espai pastoral educatiu
Hace 3 años