I ja queda menys dies per canviar d'any.
Des de la satisfacció d'haver passat un Nadal feliç envoltada de la família, amb la màgia de la neu inclosa, és un bon moment per aturar-se i mirar les petjades que hem deixat en el camí...
I, ara que valoro la sort que tinc de saber-me tan feliç, he trobat aquest mini-vídeo (Txaro, ets la meva ídol!) que reflexa sorprenentment bé els moments en què no he sabut adonar-me que sóc molt afortunada i que he sentit que perdia el Nord...
...i us desitjo molta felicitat i sobretot, el ser-ne conscients!!!
Gràcies.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario