DIES ESPECIALS

Curiós com ens entestem en fer que un dia concret sigui un dia especial. Ho ha de ser, és cap d'any! Ho ha de ser, és el dia de la comunió! Ho ha de ser, és el meu aniversari! I suposo que és natural, que vulguem que siguin especials, i recordar-los durant anys i panys, però mirat fredament, la situació és ridícula. És com agafar un calendari i un retolador i dibuixar un somriure en els dies en què vull estar content...
És fàcil, doncs, que posem tantes esperances en què surtin bé, en fer-los màgics, que creem unes expectatives tan altes, ... difícilment assolibles. O bé ens esclafa una pressió psicològica d'haver de disfrutar al màxim, fins i tot quan això no és el que més ens ve de gust!

Alhora, hi ha dies en què els plans que fem no són res de l'altre món, rutinaris, potser avorrits, inclús. És en alguns d'aquests quan ens sorprenem de tan especials i fantàstics que resulten, encara que no estiguin assenyalats amb cap estrelleta en el nostre calendari.

I per acabar... existeixen també dies assenyalats en què la millor manera de celebrar-los és fer com un dia qualsevol, com cada dia... dibuixant un somriure als llavis.

QUE TINGUEU BON ANY NOU!

PASSA EL TEMPS...

Com impacta el pas del temps. Però sobretot, el pas del temps reflexat en els altres -en qui no veus cada dia. Veure un home on abans veia un nen petit. Com ha crescut, renoi! Una mirada de desconegut on abans havia trobat confiança i tendresa. Però, al cap d'un moment, en somriure, ja s'intuia la mateixa persona d'abans.
Passa el temps... però l'apreci roman.

DESPEDINT EL 2008

I ja queda menys dies per canviar d'any.
Des de la satisfacció d'haver passat un Nadal feliç envoltada de la família, amb la màgia de la neu inclosa, és un bon moment per aturar-se i mirar les petjades que hem deixat en el camí...

I, ara que valoro la sort que tinc de saber-me tan feliç, he trobat aquest mini-vídeo (Txaro, ets la meva ídol!) que reflexa sorprenentment bé els moments en què no he sabut adonar-me que sóc molt afortunada i que he sentit que perdia el Nord...



...i us desitjo molta felicitat i sobretot, el ser-ne conscients!!!

Gràcies.

TROBANT EL SENTIT

Les festes de Nadal són les que més em costa d'empapar de sentit. D'acord, dies per dedicar a la família i a la gent a qui estimem, mostrar-ho amb regalets i moltes abraçades, però... com encaixar la fe i el naixement de Jesús en tot plegat?

Avui, a la missa del gall, el pare Sunyol ha parlat dels pastorets (gent aparentment abandonada, els que han de treballar de nit i amb fred cuidant les ovelles, els que no tenen prestigi social, els que estan necessitats...) i els ha comparat en algun moment amb els malalts, que esperen ser guarits, que esperen ser "salvats", que esperen una bona notícia (referent a la salut), que són febles... És més fàcil trobar el sentit a les situacions que coneixem i que són quotidianes.

Així doncs, he trobat el sentit al meu Nadal: m'adono que si no em faig feble, si no em mostro necessitada, si no em reconec limitada i vulnerable (tant com ho era el petit Jesús en l'establia), si no deixo de banda l'orgull o l'autosuficiència, no podré gaudir de la gran sort que em "salvin", que em curin els mals o m'animin, que em mostrin afecte quan ho necessiti, que em corregeixin quan m'equivoqui, sentir-me estimada per Déu fins a l'extrem i tan afortunada que només tingui ganes de donar gràcies!

NADAL?

http://monelixir.blogspot.com/2008/12/repensem-nos-ho.html