Arriben trencant el clima força silenciós que regna a la sala. S'asseuen davant. Ella treu els apunts i els distribueix desordenadament per damunt la taula. Ell treu un carpesà totxo, però ni tan sols un bolígraf ni un llapis ni un subratllador. Tampoc no treu l'actitud d'estudi. Potser se l'ha oblidada a casa. Es queda mig recolzat amb un braç i inclinat cap a ella. Parlen, un pèl massa fort. No saben xiuxiuejar. Típic. Ell li pregunta dubtes, però... dissimula el seu interès per la resposta. Ignoren la resta de persones intentant concentrar-se al seu voltant. Estan al seu núvol. Ella s'enrojola quan no sap respondre a les preguntes que ell li formula sobre la matèria. Ell passa els fulls del seu carpesà, de blocs en blocs, sense mantenir-se més de 2 minuts a cada pàgina i amb l'atenció ben lluny de les fórmules, girant-se per fer-li comentari rere comentari i observar com riu. Ella deixa caure els seus cabells per davant de la cara i se'ls recull sovint.
Aconsegueixo concentrar-me i perdo de vista i d'audició al parell. Potser perquè em poso taps. I m'endinso novament al meravellós món de la física estadística.
Quan torno a ser conscient dels del davant és perquè ell està donant copets a la taula. Aixeco la vista i veig que, realment, sembla que no han avançat massa en el coneixement de la matèria que intenten estudiar...però qui diu que no havien avançat en altres temes?... torno a dirigir la meva atenció als apunts, tot just per sentir la veu del noi proposar, així tan casualment, que anéssin a sopar fora...
Aix...algú encara no entèn per què està plena la lligoteca?..ups, perdó, la biblioteca!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Regina!! jajajajaj! m'has fet riure molt!!! jejeje. LA veritat és que, depèn de quina matèria tens davant, jo també preferiria lligar que estudiar! jejjejee.
Ànims amb l'estudi!! ja queda menys!! una abraçada!!!
tx
Publicar un comentario