jueves, 15 de mayo de 2008

POR DENTRO...POR FUERA...

No m'agrada anar a comprar roba. O més ben dit, mai tinc ganes d'anar-hi, malgrat que un cop hi sóc, provant-me de tot... doncs depèn del dia fins i tot em diverteixo!

...i llavors...com que mai trobo el moment d'anar de botigues...m'anava molt bé tenir l'armari de ma germana ple al mateix pis de Barcelona... qui em coneix ja sap que gairebé totes les contades vegades que algú em diu: "oh, quina samarreta més mona que portes!" o bé "oh, que fashion que vas avui!", admeto que la peça de roba digna d'admiració no és meva sinó robada de la germana... però ara que la Sara treballa a Lleida, se m'ha acabat el txollo!

Però no és del fet que sóc un desastre amb la roba del que volia parlar. El cas és que hi ha dies en què necessito vestir especialment cutre, no sentir-me gens arreglada, una samarretota i qualssevol pantalons, posar el mínim esforç en el meu aspecte físic. Em preguntareu el perquè i segurament no sabré explicar-ho massa o donar cap raó convincent, us semblarà una xorrada si us dic que és per sentir-me equilibrada. Per ajudar-me a donar importància a aquells aspectes que crec que en tenen, per ser jo mateixa, per sentir-me autèntica, per poder trobar-me a mi mateixa, per poder saber qui sóc i qui em valora pel que jo vull que em valorin, per passar desapercebuda els dies en què m'agradaria ser invisible o per poder estar més còmoda.

Curiós. El cert és que amb la nostra aparença expressem més del que sembla de la nostra personalitat o estat d'ànim.

4 comentarios:

Cris Ruano dijo...

Jo també he pensat en el segon cas de tant en tant perquè m'hi he trobat... I vaig acabar pensant que vestir-me més deixada o menys i recordar-me de posar-me les arracades eren dos fets que anaven força lligats al meu estat d'ànim del dia (o a la manca de temps! jeje).
Espero que estiguis bé, noia de Lleida!!

Anónimo dijo...

jo crec que tens raó, molts dies vas molt cutre i combines fatal... això sí, ets molt molt coherent!!!

ànims!!!

(descobreix-me si pots)

ReGiNa dijo...

Cris!Espero que tot et vagi bé...i que tinguis moltes ganes de posar-te arracades!!! ;)

Aix, anònim, et tinc clitxada de seguida. Obre els ulls i somnia. Mai t'has sabut amagar...

Txaro dijo...

Regina! tens club de fans?!! sóc del teu grup i pel que veig, també del de la cris! I no ho trobo dolent, ho trobo fantàsticament expressiu! ;)