DECISIONS

Estic en una època de decisió. No pas perquè en aquest punt de la meva vida hagi de ser clau, ni tampoc un moment de canvi, sinó perquè les grans decisions de la vida no són precipitades, puntuals i decisives, sinó que l'opció de vida que prenem, que escollim, es modela ben a poc a poc, es va perfilant i definint, però sobretot, s'ha d'anar renovant cada dia. Per tant, suposo que època de decisió ha de ser tota la vida...
Ara, però, sembla que em plantejo les meves opcions de nou. Com començar de zero.

Dubto. A estones m'angoixo. I tinc por d'equivocar-me. Sóc estricta, però no amb els altres, sinó amb mi mateixa. No em permeto errors, em costa perdonar-me a mi mateixa... i aquest és l'error més gran que acabo cometent.

INNOCÈNCIA

Em sento nena petita. Sóc una innocent.

Últimament ja van massa bromes que m'he cregut. Com pot ser que em tragui qualsevol cosa? Per què confio en el que diu la gent? Són coses sense més transcendència però jo caic de quatre potes. Com és que el meu petit cervellet no contempla que no tot el que em diuen és veritat? Que hi ha una cosa que es diu humor...?

Un creuria que després de tantes vegades sentir-me ridícula en aquestes situacions, n'hauria d'haver après, i fins potser m'hauria tornat desconfiada i un pèl incrèdula. Ja veieu... els humans som capaços d'ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra!

CIÈNCIA I RELIGIÓ

Avui hem començat la classe de física estadística amb la pregunta: què és la temperatura?... i com no, ha estat d'aquelles vegades en què no saps què respondre, que t'adones que l'únic que saps és que no saps res. La discussió sobre què era la temperatura i quan té sentit definir-la ha anat derivant en un anàlisi de la diferència entre ciència i religió.

I és que la física, com la resta de ciències que intenten explicar el món, pressuposa que existeixen unes lleis que regeixen el món, que poden explicar els fenòmens que observem... les ciències admeten que el nostre coneixement és limitat, que les lleis s'aniran millorant, però igualment, s'ha de creure que existeixen aquestes explicacions lògiques i racionals i que poden ser conegudes o deduïdes... sinó no tindria sentit esperar que al repetir un experiment donés sempre el mateix, no podríem dir que quan llancem una pedra, aquesta caurà... no tindria sentit intentar conèixer com funciona el món, perquè no hi hauria cap llei racional que l'expliqués!

Com tota ciència, en la física hi ha algun pressupòsit bàsic que hem de donar per vàlid... com en la religió, també s'ha de fer acte de fe. Què hi ha doncs, d'extrany, que hi hagi científics creients?

PRIORITATS II

Crisi de prioritats. Dubtes. Buscant el SENTIT de tot plegat. Inseguretat.

MALTA

Oh, Happy Day!

Tres dies fantàstics viatjant per Malta celebrant la fi d'examens. Coneixent-nos més entre nosaltres. Descansant, cantant, rient, fent sobretaules de sis hores, visitant llocs desconeguts, fent fotos a tort i a dret...

Gràcies a totes vosaltres.