MEME EVOLUTIU

Porto una estona intentant contestar aquest meme evolutiu que m'ha passat la Txaro. Però el cas és que...em falla la memòria!

1. Fa 10 anys... en tenia 10 i feia 5è de primària al Claver, a Lleida. Em despertaven els pares a les 8 per agafar el bus cap al col·legi, on m'agradava aprendre i assistir a les classes. Duia bata, que era l'atrezzo perfecte per les històries que ens muntàvem a l'hora del pati, juntament amb sofàs de fulles mortes. Anava a coral al cole mateix, i m'estava preparant per fer la primera comunió. Anava a aprendre a tocar la flauta travessera a la "Pons i Rosselló", una escola de música de prop de casa, i considerava que els nois i noies de batxillerat eren molt grans i madurs, i em feien respecte.

2. Fa 5 anys... en tenia 15 i feia 4t d'ESO. Continuava anant al col·legi al Claver, a Lleida. El despertador em feia llevar a les 7 per poder agafar el bus cap al cole. No parava ni per respirar, però sentia que podia amb tot: treballs de cole i estudiar, orquestra i música a l'Intèrpret (una altra escola de música) i els dissabtes a la tarda anava a Jovenívols, on m'encantava les reflexions que ens proposaven i arribava a casa saltant d'alegria. M'agradaven les lletres i els números, i ja començava a tenir prop la decisió sobre quin batxillerat agafar.

3. Fa 1 any... en tenia 19 i feia 2n de Física. Em sonava l'alarma del mòbil a les 7 per poder arribar amb metro a la facultat. Una mica més acostumada al ritme de vida de Barcelona, però amb la novetat d'estar amb un pis enlloc de la residència de monges on m'havien cuidat l'any anterior. Anava a Coriolis, la coral de física. Només tocava la flauta travessera a missa, i rascava la guitarra quan necessitava relax. Feia de monitora de Jovenívols, a Lleida, on baixava cada cap de setmana, i començava a agafar confiança amb mi mateixa. Anava al Muec i a Universitaris Loiola, que contribuien a la meva formació com a persona. Tant pel que fa a la carrera com pel que fa a la formació personal, em sentia que havia après molt però que encara em quedava molt per aprendre. Havia conegut a molta gent i havia après a acceptar diferències i estimar-les.

4. Ahir... en tenia 20. Vaig despertar-me a les 7:20 i vaig agafar el metro. Després de fer un examen d'una assignatura de 3r de física, vaig arribar a la conclusió que estic fent una carrera molt desagraïda. Però que m'agrada i disfruto estudiant. Vaig anar a coral de física abans de tornar al pis. Vaig fer poca feina, vaig descansar una mica i vaig sortir a sopar fora.

5. Avui... també amb 20 anys, m'he despertat a les 7:20. He anat al metro, a classes, a veure un partit entre companys de classe, al gimnàs, a la facultat de nou, i he dormit durant el trajecte en autocar cap a Lleida. M'he despertat, doncs, a les 19:15, havent arribat a Lleida per passar-hi el cap de setmana.

PILARS

Per molt que nosaltres escollim què és prioritari en la nostra vida, trobo bastant fonamental la idea que la nostra vida és una construcció que s'ha de sostenir per més d'un pilar. La teoria dels pilars consisteix en què no podem centrar el 100% dels nostres esforços i il·lusions en una sola cosa, sinó que hem de diversificar una mica els nostres objectius per tal que si en un determinat moment algun dels nostres pilars s'ensorra per determinades circumstàncies, encara ens resti alguna cosa que ens sosté, que ens anima, ens esperona, ens motiva i ens fa tenir ganes de seguir endavant. Pilars serien -per exemple- la família, els amics, la fe, la música, els estudis, ... i per cadascú diferents, evidentment. I és que... hi ha molts àmbits en els quals val la pena lluitar!

SOPAR AL CASAL

Ahir vam fer un sopar d'Universitaris Loiola. Vaig arribar corrent perquè feia tard. Però un cop allà, el ritme canvia de sobte. No hi ha pressa, tot va bé. Compartint tot el que havíem dut entre tots, xerrant animadament i després, fent jocs "esplaieros" en havent sopat, rient com mai, amb cada cop més gent participant-hi i tots ben engrescats... em vaig sentir tant afortunada!
Gràcies a tots!

INTERNET I MÒBIL

Curiós, el fenòmen d'internet i del mòbil.
Et permeten estar en contacte amb gent que tens molt lluny, acurten distàncies, trenquen barreres. Amb l'ordinador, pots informar-te de pràcticament tot el que vulguis saber, tan sols un clic amb el ratolí i ja et pots posar al corrent de totes les darreres novetats,... indubtablement, és un avenç tecnològic important. I no cal dir que el mòbil ja és ara una prolongació de les extremitats de més d'un adolescent, jove i adult.
Tot i això, no és absent el risc: a vegades sento que gent que tinc a prop està ben lluny meu precisament per aquest motiu. És fàcil que estant tant pendents del mòbil o del mail, vivim en la nostra petita bombolleta, i és facil tancar-nos-hi...

DUBTES

A vegades, quan més d'una persona et qüestiona la teva manera de fer o les teves idees o les teves metes, quan et pregunten per què et com ets o et senyalen amb el dit com si fossis un rar especímen, quan no entenen la teva opció i res del que tu argumentis no els acabi convencent, al final aquests teus arguments ni tan sols et convencen a tu, et sents sol, et sents incomprès, acabes dubtant dels teus principis i no t'entens ni tu mateix! Cal retrobar-se a un mateix... És llavors quan et planteges: Quin és el sentit de tot plegat?

"Grant me the courage to change the things I can change, the serenity to accept the ones I can't, and the wisdom to know the difference..."

LLIBERTAT

Sota el lema de "jo vull ser lliure" sovint es troben encadenades moltes persones que, al cap i a la fi, són tan esclaves com qualsevol altra. O bé sombra d'altres persones que decideixen per ells. O potser tenen por a la llibertat. I és que...què vol dir ser lliure?

Si em permeteu, algun cop he pensat que per mi la llibertat consisteix en escollir a quines cadenes lligar-te. Perquè fins i tot si vols ser totalment "lliure", independent, sense compromisos, això ja et tanca les portes de tot allò que exigeix un compromís, una responsabilitat, un lligam. I això és ser lliure? No poder prendre decisions que involucrin més que el precís segon que estàs vivint per por a què a l'endemà ja t'hagis cansat de la teva opció? Cada cop que prenem una decisió, si volem ser coherents, estem escollint un camí. Sempre tancant portes i obrint-ne d'altres. Així és la vida. Aquesta és la nostra llibertat. Si per mantenir-nos "lliures" no podem decidir, què esclaus que esdevenim d'aquesta nostra "llibertat"...!
Per mi, llibertat és poder fer allò en què creus, sense deixar-te influenciar escessivament pel típic "què diran els altres", per les crítiques, per les modes. Sembla fàcil però no ho és tant. A part que els altres et permetin actuar sense coaccions ni amenaces (en aquest tema ja no hi entraré), la llibertat de veritat també comporta un cert esforç personal, una valentia. Ser un mateix a vegades resulta més difícil que seguir un determinat patró. És poder escollir el teu camí i ser feliç seguint-lo, tant si el corrent d'aigua que t'envolta et duu al teu destí o has de nedar a contracorrent per arribar-hi.

No negaré, doncs, que la llibertat implica risc. Arriscar-se a fracassar, arriscar-se a escollir un camí que es fa molt costa amunt, arriscar-se a equivocar-se o a tenir gent en contra. O també arriscar-se a trobar unes cadenes que ens lliguin, però que ens les sentim còmodes, que ens hi sentim a gust. Perquè al cap i a la fi, si no t'impliques en cap projecte, sí, seràs lliure, lliure per a no poder fer res més que mantenir la teva llibertat intacta, i per tant, esclau d'aquesta.

Ser fals, ser borde, ser civilitzat

Com tractar a la gent amb qui no ens avenim massa?

Hi ha qui diu el que no pensa. O no actua coherentment amb allò que diu i pensa. Això és ser fals. Voler quedar bé a tota costa, perdre una mica la personalitat per tal d'agradar, però al cap i a la fi, deixant de ser un mateix... Es fa difícil de confiar en una persona que saps que és falsa, no saps cap a quin cantó tirarà, no saps si posarà molt bona cara i t'estarà maleïnt els ossos per dins, no saps si quan t'hagis girat d'esquena es riurà de tot allò que tu confiadament li has explicat.

Hi ha qui no sap parlar educadament amb la gent que no li cau bé. Només accepta allò que li agrada, allò amb què està d'acord, despreciant altres punts de vista, altres maneres de fer, opinions contràries. A vegades ni tan sols fixant-se amb la gent que no són del seu "cercle d'amics". O dins o fora. Comença un radicalisme en què les persones tan sols poden portar dues etiquetes: i qui no és amic, ja passa a ser dels que "no m'importen". Tractant a les persones amb brusquedat, fent servir l'excusa de voler ser sincer; "no s'ha de fer bona cara a qui no se la mereix"... i és que la sinceritat per si sola no és sempre una virtut. Això és ser borde.

I doncs? Per què cal escollir entre ser fals o ser borde? No es pot ser simplement civilitzat, actuant amb correcció però no deixant de defensar allò en què penses? No pots mantenir-te ferm i fidel als teus principis, opinions o gustos sense ofendre a qui tens al costat i no pensa igual...? No trobeu que hi ha una diferència important entre ser fals, ser borde i ser civilitzat?