El meu quadre vestit en tonalitats de grisos,
sembla espantar-se al veure apropar-se-li un pinzell tacat de blanc o negre.
Li sembla que no va amb ell, i la tela es posa a tremolar,
com si enlloc d’un pinzell, es tractés d’una daga.
Si continuo sucant els pinzells a l'aigua,
per suavitzar el seu tacte,
per rebaixar la duresa que els colors intensos provoquen a la mirada,
per temor a les línies ben definides que fan de
limits, fronteres i divisions,
m’arrisco a què el quadre sembli aviat una foto desenfocada,
o un quadre menjat per la llum o pel pas del temps.
Al cap i a la fi, no hi ha imatge sense contrast.
1 comentario:
Ànims amb les decisions i els posicionaments!
Publicar un comentario