Qüestió d'evolució

Qui és aquella noia

que abans duia els meus pantalons i el meu calçat?

I les samarretes, i els mitjons, fins i tot el pentinat...

On s'amaga, tímida i insegura,

aquella emmascarada figura?

Per bé que algun somni encara compartim,

les seves esperances no són més que el meu dia a dia.

Qui sap si en arribar al proper cim
seré jo la desconeguda amb familiar fesomia!

Qüestió de rellotges

Mentre tots els rellotges avancen a ritmes vertiginosos,
al meu li manquen les piles
i la secundera, incapaç de seguir el ritme però sense perdre el compàs,
es mareja movent-se permanentment endavant i endarrera.

Endavant i endarrera,
i mai no arriba l'hora.
Al suau balanceig intenta trobar-hi la calma.
La calma angoixant de saber que el temps passa
malgrat no estar-lo vigilant...

Endavant i endarrera,
el vaivé de l'agulla que no s'atura,
tot esperant que es restauri el temps.