[...]
Ai, que extrany, que ric el món
abans de la pregunta i de la lògica,
abans de la mesura i l'instrument,
abans de col·lapsar-se en una sola
presència definida, abans de ser
resposta a una pregunta limitada!
[..]
fragment del poema "Dualitat ona-corpuscle" de David Jou.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
M'HA ENCANTAT!
Salvant les enormes distàncies, l'altre dia explicava a les meves senyores com la realitat és receptora dels conceptes del nostre enteniment, com el recorregut és sempre de l'enteniment a la naturalesa i no al revés. Com un vel, la cobrim amb les nostres nocions. Així els vaig poder explicar Kant, i així van entendre millor què és el noümen (el món al marge de la percepció i la 'pregunta limitada'). Un cop un professor ens va introduir en la relació de Kant amb tot el món de la física..
Regina és hora de que entris tu en el món de Kant! Crec que t'agradaria MOLT!
Publicar un comentario